Triar el moment

La Fiscalia Anticorrupció ha posat en marxa aquesta setmana una operació per un presumpte frau en la gestió de l’aigua a Girona. Vaja, per entendre’ns, que de la societat en part pública encarregada d’aquells treballs algú se n’estava emportant diners amb cobraments indeguts, crèdits inflats i altres operacions financeres. Hi ha un saqueig pràcticament idèntic a València, pendent de judici. La denúncia la va interposar la CUP el 2015 i afecta tant l’etapa del PSC com Carles Puigdemont com a alcalde de la ciutat. L’operació i els registres, i per tant l’ombra de sospita, ha esclatat en plena campanya per al referèndum. Això, lògicament, ha despertat les suspicàcies de més d’un,començant paradoxalment per la CUP, que va ser qui ho va denunciar.

Parlen d’«utilització interessada» en contra de la consulta. Que no sembla innocent, afegeixen. I no són els únics. I potser tenen raó. Però llavors, ens hauríem de posar d’acord. ¿Quan poden actuar els jutges? ¿Han de quedar-se quiets en campanya? ¿Qui decideix quan és bon moment per posar en marxa una operació contra la corrupció? ¿Hi ha bon moment per als afectats? ¿Diria la CUP el mateix si la batuda s’hagués produït contra el PP català, per exemple? Aquesta última pregunta és molt sana per posar a prova la doble vara de mesurar. I totes elles són oportunes, tenint en compte que no és la primera vegada que els polítics es queixen de la inoportunitat de les actuacions judicials. Ara mateix em venen al cap dues ocasions, més o menys recents, en les quals això ha passat.

Insults als tribunals 

A Andalusia, quan Alaya instruïa l’escàndol dels ERO, la presidenta del PSOE, Micaela Navarro, va dir: «A vegades sabem que estem en campanya electoral, perquè surt un acte». També va acusar Alaya de fer política i, al mateix temps, exigia rapidesa a la justícia. O sigui, li demanava que tanqués el cas d’una punyetera vegada. Del PP n'hi ha desenes d’exemples, perquè és el partit més pressionat per la corrupció. Els seus insults als tribunals van des de dir-li a un magistrat «'pijo' àcrata» fins a denunciar directament una operació contra la seva formació política pel cas Gürtel.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L’última rebequeria que recordo va ser quan el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco va vincular l’expresident de Múrcia Pedro Antonio Sánchez amb la trama Púnica. «És curiós que aparegui un acte la mateixa setmana que se celebra a Múrcia la moció de censura», es lamentaven. Sánchez es troba  ara mateix processat. 

En definitiva, per als polítics mai és bon moment. Perquè, ¿quan seria l’ocasió idònia perquè CDC s’enfrontés a la sentència del cas Palau? Per als ciutadans, sempre ho hauria de ser. Com més informació, millor.