Editorial

Trump a l'ONU

La primera intervenció del president dels EUA davant l'assemblea mesurarà si s'ha dotat d'una política exterior

2
Es llegeix en minuts
monmartinez40175943 president donald trump participates in a photo before the be170918163602

monmartinez40175943 president donald trump participates in a photo before the be170918163602 / Evan Vucci

Donald Trump va aparèixer ahir a la seu de les Nacions Unides, a l’edifici novaiorquès que anys enrere desitjava amb insistència, no perquè comprengués la importància de l’organisme, sinó perquè la rehabilitació de l’immoble era una enorme oportunitat de negoci. Ahir el president dels EUA va arribar a l’ONU en un moment en què el seu secretari general, António Guterres, està compromès amb una altra reforma, la del funcionament de l’organització que, dècades després de la seva creació, apareix ancorada en l’immobilisme d’uns pactes de la segona guerra mundial.

Trump, que avui debutarà davant l’Assemblea General, es va sumar al carro de la reforma en el que sembla un intent de posar-se la bena abans de la ferida convertint-se així en l’abanderat d’uns canvis que no contemplarien més enllà d’una reducció de la burocràcia i del pressupost. La reunió d’ahir havia sigut convocada precisament per la Casa Blanca per discutir les reformes i va aconseguir que 126 països, entre ells Espanya, firmessin la declaració encara que alguns, com França, ho fessin a contracor per la manera peculiar amb què Washington ha portat aquesta iniciativa. 

Nou mesos després de la seva arribada a la Casa Blanca, la política exterior de Trump, construïda en moltes ocasions a cops de tuit, no té una visió de conjunt, una línia de treball sobre la qual construir unes relacions amb la resta del món. El seu discurs d’avui davant l’Assemblea General serà l’ocasió de veure si Trump manté el lema de l’America first, de l’aïllacionisme, o bé si està disposat a actuar en un món multilateral, a treballar amb socis i amb quins socis. El discurs permetrà comprovar si segueix basant la seva política exterior en la xerrameca i les amenaces o si presenta un programa sòlid i no diferent del que elabora el seu Departament d’Estat, amb el qual no sempre sembla estar en consonància. L’acord nuclear amb l’Iran o el conflicte amb Corea del Nord són dues de les qüestions que requereixen una clarificació més gran per part dels EUA. També les sempre enverinades relacions amb Rússia. Sense oblidar l’Acord de París sobre el canvi climàtic que Trump va dir que volia abandonar. Ahir el secretari d’Estat Rex Tillerson assegurava que el seu país està disposat a buscar un pacte que sigui equitatiu i equilibrat.