Petit observatori
Les frases penjades a les parets
Als carrers de Barcelona hi ha rètols molt diversos de contingut i de redacció
Vista aèria de l’Eixample. /
bastant badoc anant per la ciutat.
Si no tenia pressa mirava l'estructura de les façanes de les cases, i en molts barris la discontinuïtat d'estils era -i és- notable.
Ni en la realització de l'Eixample la regulació d'altures i d'estils no va ser tinguda en compte. Sembla clar que ni els propietaris dels terrenys, ni els arquitectes, van pactar una certa harmonia per a les façanes que s'havien de construir.
Potser es va disparar la "creativitat", impulsada per la satisfacció personal i individualista. Com si els arquitectes i els propietaris s'haguessin posat d'acord. "La nostra casa no pot ser com una altra". Cada casa havia de ser com un gran rètol publicitari penjat al carrer.
Fotos de rètols
El meu germà Oriol, que no és arquitecte però sí observadors de carrers, ha dedicat bastantes hores a fixar-se en alguns rètols que ha trobat en les seves caminades per Barcelona. No fa gaire em va portar les fotografies que havia fet de rètols instal·lats al carrer, tan diversos pel contingut com per la redacció.
Rètols espontanis i anònims, com els que ara reprodueixo aquí.
Un dels avisos comença així: "Es precisa personal per a la secció de Descans".
Em pregunto perquè una pastisseria necessita tenir una secció de descans. ¿Potser perquè el client s'ha atipat excessivament de dolços, i pot ser arriscat començar a caminar pel carrer amb la panxa massa plena?
Hi ha un altre rètol que és una original declaració política: "Vivo en un país donde mi teléfono es más inteligente que el presidente".
I un rètol amb el qual he d'acabar: "Por favor, no orines en el portal. Aquí vive gente honrada: hazlo enfrente, que es un banco".
Notícies relacionadesI acabo amb una frase irònica molt fina: "Tengo una duda: Los vagos vamos al cielo o vienen a buscarnos?"
La ironia penjada en una paret.
