L'alça de la vivenda i les noves hipoteques

El sector immobiliari espanyol fa gairebé deu anys que digereix els efectes de l’esclat de la bombolla de la vivenda, una de les pitjors destrosses derivades de la crisi. No cal abundar en el fet que el desastre ha sigut majúscul, i que ha afectat tant els bancs que van finançar edificacions els promotors de les quals després no van poder pagar, com sobretot desenes de milers de famílies que es van veure incapaces d’afrontar, a causa de la pèrdua de la feina, el pagament de la hipoteca. Aquest fiasco descomunal hauria d’haver vacunat com a mínim una generació sobre les nefastes conseqüències de les escalades especulatives en què la perspectiva de beneficis per a diverses parts (els bancs, però també els ciutadans que venen a l’alça la seva vivenda) és només un miratge, o com a mínim, una solució avui i un problema demà. La crisi immobiliària, amb els desnonaments com a expressió més lacerant, ha forçat la promulgació d’alguns instruments legals que avui pal·lien el drama dels que no poden seguir pagant casa seva. A això s’hi ha d’unir una claredat més gran de les regles del joc en la subscripció d’hipoteques immobiliàries, i en aquest sentit és positiu que entitats com Bankinter estiguin estenent la dació en pagament a tots els nous crèdits, per contracte i sense cost afegit. La continuada pujada actual del preu de la vivenda a moltes ciutats, amb Barcelona al capdavant, obliga a encendre els llums d’alerta. Seria imperdonable tornar a ensopegar amb la mateixa pedra.