Salaris a la baixa tot i la recuperació de beneficis

El creixement de l'economia "difícilment es pot sostenir si no creixen els salaris". La frase no és d'un sindicalista en plena negociació amb la patronal o amb el Govern. Correspon al conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola. La va dir aquesta setmana durant la seva intervenció en un esmorzar amb empresaris, a Vigo. Posteriorment va matisar que a Espanya es pot dir que no pugen els sous perquè fins i tot hi ha molta desocupació, però va alertar que si el món no canvia la situació actual en què el creixement no es tradueix en un augment de salaris es crearà "un problema de gran calibre".

Potser influïda per les vacances d'estiu, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, també va defensar durant l'agost que la recuperació s'hauria de notar més en els salaris. Però aquest discurs va durar poc, ja que aquesta mateixa setmana es va sumar a les tesis del ministre d'Economia, Luis de Guindos, a favor de mantenir la moderació salarial com una de les millors armes per mantenir o ampliar, segons la seva opinió, l'ocupació. 

Una teoria que xoca amb les dades de l'evolució salarial a Europa i el contrast amb el que passa a Espanya. Mentre que en la mitjana de l'eurozona els salaris han pujat l'1,8% en un any fins al segon trimestre, a Espanya ho han fet només un 0,4%, segons la metodologia de l'Eurostat, o fins i tot han baixat el 0,2%, segons les mostres de l'Institut Nacional d'Estadística, durant el mateix període. 

A Alemanya, un dels membres del club europeu amb la taxa d'atur més baixa, els salaris creixen de mitjana a un ritme del 3%. Però a Portugal, que ja ha aconseguit sortir del control de la Comissió Europea per un dèficit excessiu, també pugen els sous un 2,8%. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Les dades d'aquesta setmana han sigut poc favorables per als treballadors. Tot i la moderació salarial que constaten les estadístiques, o fins i tot la disminució de sous, els preus segueixen a l'alça, fins a situar en el 2% interanual l'IPC a Catalunya. La UGT va contraposar el creixement del 3% de l'economia amb la constant reducció dels sous dels treballadors, que ja sumen quatre caigudes anuals consecutives.

Encara que les grans xifres de l'economia apunten a una millora, és evident que aquesta no es distribueix amb el mateix vigor amb què es van repartir els sacrificis en els moments durs de la crisi, al contrari. I ja va sent hora de revertir aquesta situació. Amb un Govern en minoria, l'oposició hauria de ser capaç de forçar un canvi en aquest sentit que es notés, d'entrada, en la funció pública. La millor manera de visualitzar-ho són els pròxims Pressupostos. Veurem.