¡A treballar!

Cadascú entén les vacances de manera diferent, encara que gairebé tots tenim un denominador comú: fer el que ens vingui de gust, un principi implícit en el concepte de vacances, perquè la idea és alliberar-nos de les obligacions professionals i quotidianes per dedicar-nos a una sèrie d’activitats que ens acontentin. Una altra cosa és que s’aconsegueixi complir amb aquesta presumpció tan prometedora. Hi ha gent que, al tornar, se sent frustrada justament per no haver pogut consumar les expectatives que tenia abans de començar-les. Probablement dipositem massa esperances a l’hora de planificar-les, de manera que projectar les vacances ideals augura una possible decepció.

De qualsevol manera, hagin sigut més bones o més dolentes, sabem que quan ens reincorporem a la feina, tret dels que no saben viure sense ella, ens atacarà la síndrome postvacacional. Un estat d’ànim que, pel que sembla, és molt perniciós i que gairebé ningú s’atreveix a reconèixer com a real. El fem servir com una broma al reincorporar-nos, com si ningú el patís realment; però els experts asseguren que existeix de debò.

Jo vaig acabar les vacances ja fa uns dies amb la tristesa pròpia de tancar una etapa en què em sentia la mar de bé. Quan algú em pregunta «¿tens ganes de reincorporar-te?», sempre dubto entre ser realment sincer o dir que ben poques; no ho sé: existeix en mi un cert rubor a confessar que no tornaria mai més al meu treball en aquell moment final de vacances.

La corba de l'ànim laboral

La veritat és que, una vegada m’incorporo i trepitjo l’escenari, les vacances passen a l’oblit i m’entrego al meu meravellós treball amb unes ganes que van de menys a més i que continuen una trajectòria ascendent fins que arriba, més o menys, el mes de maig, en què cauen en picat. És la corba lògica de l’ànim laboral. 

Notícies relacionades

Deu pautes per evitar l'ansietat i depressió de la síndrome postvacacional

La síndrome postvacacional afecta més les dones i els joves, segons els experts

Hi ha una frase meravellosa de Groucho Marx que diu: «Jo no és que sigui gandul; és que no m’agrada treballar». Bé, doncs una cosa semblant em passa a mi. La part bona és que em retrobo amb les meves habituals columnes d’aquest diari. Feliç retorn.

.