Els crits de McEnroe

Dies enrere el tennista Rafa Nadal va guanyar l’Open dels EUA i, de nou, és el número u del món. Aquest estiu ja havia vençut a Roland Garros i, si tenim en compte que Roger Federer va alçar els dos altres grans tornejos de la temporada --Austràlia i Wimbledon--, és indiscutible que ells dos representen una edat d’or del tennis masculí, els millors de la història. ¿Indiscutible, diem? Discutim-ho. És veritat que Federer i Nadal, combinats, fan un perfil ideal, de lluita, estratègia, intuïció, força, elegància i control psicològic que no s’havia vist mai abans. Són màquines de guanyar i alhora tenen un costat humà que els apropa als seus seguidors. Jo els trobo a faltar, tanmateix, un taló d’Aquil·les. Sí, tots dos han superat llargues lesions, però em refereixo a la feblesa quotidiana de sortir a la pista i no poder evitar que la vida t’arrossegui.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquest estiu s’ha reeditat a França un volum que deixa constància de l’altra edat d’or de la raqueta, la de debò. A L’Amateur de tennis (P.O.L), Serge Davey reuneix les seves cròniques per al diari Libération del tennis dels anys 80 i 90. Hi surten els partits mítics entre McEnroe-Lendl, o un Vilas-Higueras «tan avorrit que es va posar a ploure». Serge Davey és agut, apassionat i divertit, i llegir-lo ara, amb el benefici del temps, és assistir al relat de tota una època que va més enllà de les pistes. Hi ha nostàlgia, és clar, amb noms com Connors, Gerulaitis, Evert-Lloyd, Yannick Noah o Navratilova. El suec Mats Wilander «hipnotitza el rival, però adorm el públic»; McEnroe converteix els partits en «un western»; Lendl és un jugador «que implosiona».

     Davey també escriu sobre la gran final del 1980 a Wimbledon, entre Bjorn Borg i John McEnroe i els defineix com «les belleses de la raó pura». Han passat 37 anys, però hi ha una èpica i una estètica d’aquella època que no s’ha oblidat. La prova d’aquest atractiu és que aviat s’estrenarà una pel·lícula sobre aquell gran duel, Borg VS McEnroe, dirigida per Janus Metz i amb Shia Laboeuf fent de McEnroe. Els crits i la mala llet estan assegurats. H