Franquejada una altra delicada línia vermella

El vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va decidir ahir deixar d’enviar al Ministeri d’Hisenda el justificant setmanal de despeses de la Generalitat que ha d’enviar-li preceptivament per assegurar els corresponents ingressos i pagaments amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat i al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). En l’espiral de confrontació que té en marxa l’Executiu de Carles Puigdemont ens trobem davant el traspàs d’una nova línia vermella. La tercera i de gran importància, perquè en aquest cas no concerneix càrrecs electes o executius que acceptaven voluntàriament desobeir el Tribunal Constitucional sinó que ens trobem davant una decisió que pot causar seriosos perjudicis a persones, institucions i empreses sense que prenguin cap decisió. Junqueras sap perfectament que està posant en perill el pagament als proveïdors o als bancs, si no tots probablement la gran majoria, perquè només podria comptar per afrontar-los amb els ingressos derivats dels tributs propis, una part ínfima del pressupost, o endeutar-se als mercats, cosa molt difícil si no directament impossible. Ens trobem, doncs, davant la primera decisió efectiva d’aquest Govern en nom de l’1-O que pot afectar indistintament els que li donen suport i els no ho fan. 

Precisament per aquest motiu, la resposta que finalment donarà a aquest nou desafiament el ministre Montoro s’ha de situar més que mai dins de «la proporcionalitat» marcada pel president Rajoy. Tot apunta que serà així. En cap cas el Govern d’Espanya deixarà de pagar pels serveis que reben els seus ciutadans que viuen a Catalunya, pensin el que pensin i facin el que facin, dins de la legalitat. Traslladar el càstig als ciutadans seria equiparar-se amb l’actitud del Govern de la Generalitat i perjudicar els que no hi tenen res a veure. El camí que ha assenyalat el ministeri és el de la fiscalització dels pagaments per evitar així que es cometi un delicte de malversació, preservant en la mesura que sigui possible l’autogovern català, almenys mentre no quedi suspès o els seus administradors inhabilitats. En aquest, com en altres assumptes, la desobediència dels actuals mandataris catalans no pot posar en risc ni el benestar dels ciutadans ni l’activitat econòmica ni tampoc la solvència davant els socis europeus.