La UE afronta el seu rellançament

Assumit el brexit, frenats els populismes –almenys de moment– i amb un elevat ritme de creixement econòmic, la Unió Europea s’encamina cap a una nova etapa de la seva construcció, que el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, vol accelerar i aprofundir. Els durs anys de la crisi econòmica van posar al descobert les grans debilitats de la UE, tan grans, que en algun moment semblaven posar en perill el seu futur. En el seu discurs sobre l’estat de la Unió, Juncker ha marcat unes línies d’actuació que, si es fan realitat, faran una UE més forta, més integrada i sobretot molt més eficaç. Les seves propostes passen pel final de les excepcions, amb l’euro, la unió bancària i la llibertat de circulació (Schengen) per a tots. També proposa una simplificació de les institucions, un superministre d’Economia i un pressupost per a l’eurozona. Sens dubte, el que Juncker proposa és necessari si la UE s’ha de consolidar i ha de créixer. No obstant, són els estats els que han d’adoptar aquest programa. Els diversos eixos en què es mou la Unió (el nord-sud, l’est-oest o el polític, per posar els més evidents), amb els seus propis interessos no sempre coincidents, fan difícil assolir els objectius proposats. França i Alemanya (sigui quin sigui el resultat de les pròximes eleccions) són molt necessàries en aquest rellançament, però el més difícil serà convèncer molts països que poques vegades es presentarà una ocasió com aquesta.