1
Es llegeix en minuts
zentauroepp9822166 andorra la vella 29 01 2009 guanyador del premi ramon llull 170911121950

zentauroepp9822166 andorra la vella 29 01 2009 guanyador del premi ramon llull 170911121950 / TONY LARA

Abans rebia massa llibres i en posava la gran majoria en una caixa de grans dimensions, al quarto dels convidats, on els amics i familiars se’n servien sense limitacions però sempre estava plena. Ara, només demano els que m’interessen i em sembla que en puc parlar. A més, puc correspondre a la benvolença d’alguns autors, que indiquen el meu nom als editors.

Per obra de l’atzar doncs, he llegit seguits 'Retorn' de Carles Casajuana i 'Gramàtica dels noms propis', de Lluís Maria Todó. Dos autors que enriqueixen qualsevol literatura i a qualsevol altra foren més considerats que a la nostra. I no és perquè s’abstinguin de combregar amb les rodes, les galetes o les hòsties del nacionalisme, sinó per l’absència de sistema crític solvent, la desídia dels mitjans, començant pels públics i el totum revolutum instrumental i propagandístic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i la Institutució de les Lletres Catalanes (ILC).

Els dos autors es mantenen fidels al dubte, al bon gust i a la diversitat de punts de vista

La literatura catalana és l’única entestada a anivellar per baix, cosa que implica fer caure els de dalt, per poc que aconsegueixen enfilar-se. Tant si l’obra s’ho val com si és un bunyol malsucós, que deia en Brossa (no deixeu de tornar-lo a admirar al MACBA, que a sobre és de franc per la vaga).

Notícies relacionades

Todó i Casajuana, imprescindibles però tan prescindits, comparteixen característiques remarcables: miren de fer llum sobre els temps convulsos del final del franquisme, quan una nova Catalunya es despertava i no encaixava en cap mirall; remen contra la ignorància i la despersonalització de l’individu; a l’inrevés de molts joves, escriptors o no, que la violenten sense miraments, cultiven la llengua catalana amb una extrema pulcritud, del tot exempta d’estridències; són al·lèrgics a la filigrana gratuïta i amants de la precisió; es mantenen fidels al dubte, al bon gust i a la diversitat de punts de vista.

Todó Casajuana, dos adscrits a la bonhomia carneriana, és a dir a una Catalunya que ni ha existit ni existirà mai.