Ha crescut però no prou

Recordo que quan era petita, la meva besàvia, que havia sigut militant d’Estat Català i que sempre renegava d’Esquerra i del «traïdor de Tarradellas», explicava una història sobre celebracions clandestines de la Diada durant la dictadura. Explicava que hi va haver una època, sense més precisions, en què alguns militants nacionalistes, entre els quals es comptava, commemoraven l’11 de Setembre col·locant petites imatges de Rafael de Casanovas pels carrers de Barcelona amb la llegenda «Ara ets petit però ja creixeràs». Desconec la veracitat d’aquesta història transmesa oralment i si mai ha sigut documentada però del que no hi ha dubte és que el seu to profètic s’ha vist complert. El que llavors simbolitzava aquella estàtua per a una minoria de catalans, l’anhel de recuperació de la sobirania de Catalunya, ha crescut, i molt. 

Les exitoses mobilitzacions populars de la mà de l’ANC i d’Òmnium Cultural des de la Diada del 2012 inclosa la d’ahir, la Diada del Sí; el procés participatiu del 2014 amb més de 2.300.000 participants, i les eleccions del 2015 en què les forces partidàries de la independència van obtenir gairebé 2 milions de vots i van sumar 72 diputats (malgrat no superar la meitat de l’electorat) han revelat una vegada rere l’altra l’amplíssim suport amb què compta la independència des de fa uns anys. La independència, i així ho posen de manifest totes les enquestes, és l’opció preferida per més catalans: prop del 40% hi dona suport. És l’opció més preferida sí, però està lluny de ser majoritària.

En canvi, els partits sobiranistes actuen des del 27-S com si el seu plantejament fos àmpliament majoritari. Efectivament tenen la majoria dels escons i compten amb el suport d’una part molt important de la ciutadania que a més està altament mobilitzada, com una altra vegada es va demostrar ahir. Però no ha crescut prou per fer efectius els seus plans. No té suficient força.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per això es vol fer creure que el debat se situa al voltant del dret a l’autodeterminació, com s’ha repetit fins a la sacietat, perquè això permet crear la ficció que s’està implicant un percentatge més gran de la població, entre el 70% el 80%, segons les fonts. Però en el fons aquest debat només interessa de veritat als partidaris del Sí, els mateixos que ahir es van mobilitzar massivament i que recolzen les lleis aprovades pel Parlament la setmana passada. 

Una consulta legal i acordada no és possible en les actuals circumstàncies mentre a Espanya governi un PP que compta amb l’aval del Tribunal Constitucional en la seva interpretació de la sobirania. Però tampoc és viable la via unilateral proposda per  l’independentisme perquè si bé  ha crescut molt no ho ha fet prou.  En política si tens la suficient força pots tractar d’imposar els teus plantejaments però en la política democràtica si no la tens has de buscar solucions consensuals que necessàriament impliquen renúncies. Això o deixar-se de presses, molta paciència i seguir creixent.