Correus electrònics i dret a la intimitat en l'empresa
Una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans farà que es limitin els controls generals de les comunicacions privades dels empleats
Un grupo de empleados, en su puesto de trabajo, en una imagen de archivo. /
¿Una empresa té dret a controlar i accedir als correus electrònics o altres classes de comunicacions per via electrònica dels seus treballadors durant el seu horari laboral? Fins ara algunes sentències, fins i tot del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, ho admetien, sobretot si s'utilitzaven, a més, mitjans de l'empresa.
Ara, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat que no tot s'hi val en aquests controls, i menys segons quin ús es faci de la violació del dret del secret en la correspondència per poder justificar un acomiadament. A més, el Tribunal Europeu ha imposat moltes més exigències a les empreses de les que fins ara preveia el TC, tant per poder posar en marxa un control de les comunicacions particulars d'un empleat com per accedir al seu contingut i poder-les utilitzar contra l'empleat monitoritzat.
En síntesi, la decisió del TEDH es refereix al cas d'un jove enginyer romanès, Bogdan Mihai Barbulescu, que va ser acomiadat el 2007 per utilitzar per a ús privat un compte a Yahoo de l'empresa per comunicar-se amb els seus familiars. Els tribunals romanesos sempre van donar la raó a l'empresa. Avís per a navegants. Fins i tot en una primera sentència, el Tribunal Europeu va assumir les tesis dels romanesos.
Però, pel que es veu, Barbulescu és un home tossut i va recórrer fins al final, davant la Gran Sala del Tribunal, que finalment li ha donat, en gran part, la raó. Més amunt ja no és possible recórrer. La citada sala conclou que l'empresa va accedir al correu electrònic del treballador sense avisar prèviament que podia portar a terme aquesta supervisió, saltant-se el Conveni Europeu de Drets Humans.
Per sobre de constitucions
Com es veu, hi ha normes per sobre de les constitucions estatals. Això ho saben molt bé les autoritats espanyoles, que s'han vist obligades a modificar normes tan importants per a la vida quotidiana dels ciutadans com les que afecten l'activitat hipotecària o les indemnitzacions per acomiadament, entre altres.
Notícies relacionadesNo sembla lògic que una empresa pugui intervenir el correu particular d'un empleat només perquè utilitza per comunicar-se material de la companyia, mentre que perquè la policia pugui intervenir una conversa telefònica només pugui fer-ho amb l'autorització d'un jutge.
A més, les coses han canviat des del moment en què es va produir l'acomiadament de Barbulescu. Per exemple, llavors ni tan sols existia WhatsApp. Segons alguns advocats, com Fabián Valero, especialista en dret laboral, una de les conseqüències de la resolució europea és que s'han acabat les monitoritzacions generals per les empreses, i que aquestes hauran de justificar i anunciar als empleats que faran aquests controls.
