Bartomeu i l'escopeta

John Le Carré descriu a la seva autobiografia recent una escena de la infància que l’ha perseguit, subratlla, durant tota la vida. Diu més o menys així: un dia va acompanyar el seu colèric pare a un casino de Montecarlo, on els gestors, per entretenir la clientela fora dels tapets i les ruletes, deixaven anar uns coloms a través d’un túnel perquè els clients provessin la seva punteria amb unes escopetes prestades quan les aus arrenquessin el vol.

El que va impactar el jove Le Carré va ser que els coloms que sobrevivien als trets desviats acabaven tornant a la teulada del casino. I allà eren caçats i introduïts una vegada més pel túnel, en un bucle inevitablement mortal. L’escriptor anglès anima el lector a seguir llegint per trobar l’encaix de la tràgica imatge en la seva trajectòria vital. 

Si ens proposem trobar metàfores de la realitat blaugrana per tot arreu, podem forçar-ho i veure aquí un paral·lelisme en el reiterat gir de l’au cap al tret de perdigó fatal i el comportament de la junta de Josep Maria Bartomeu, que sembla sempre entestada a ser el blanc de l’escopeta de la crítica. 

Una vegada rere l’altra es condemna al túnel fosc i al foc a discreció, com un impuls al qual no pogués posar remei. Resulta ociós repassar aquí ara la llista recent de les polèmiques gratuïtes i innecessàries, com ferides autoinfligides, que han provocat els directius del Barça i que han esperonat un entorn que acostuma a esperar amb l’escopeta carregada. No és exclusiu de Bartomeu. Li passa a ell com abans els va passar als seus antecessors. És evident que la cadira presidencial del FC Barcelona no és apta per a pells sensibles.

Ressentiment en auge

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Resulta paradoxal, però, com s’està estenent la crítica per les grades del Camp Nou. No sol succeir que el ressentiment coincideixi amb el primer equip en forma. Ni tan sols una ressonant maneta en el derbi va poder temperar una notable part de la massa social, que va esperar al tram final del partit per expressar el seu descontentament, mantenint els jugadors al marge d’aquesta guerra. De la manera com es va pronunciar el secretari tècnic, Robert Fernández, inclinat a culpar de la cridòria la fogositat dels mitjans de comunicació, no sembla que als despatxos del Camp Nou s’entengui l’arrel de l’empipament. 

La moció de censura d’Agustí Benedito aspira a convertir-se en l’escopeta que encerti l’ala de Bartomeu. No es presumeix que pugui abatre’l. Però al president li convindria evitar d’una vegada el túnel i arrencar el vol. Per si de cas.