DRETS HUMANS

Un silenci que mata

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39901658 myanmar s rohingya ethnic minority members walk through rice170902185618

zentauroepp39901658 myanmar s rohingya ethnic minority members walk through rice170902185618 / Bernat Armangue

Encara que ens quedi lluny, el que està passat a Birmània és una altra crisi basada en odi ètnic, amb estigma religiós i un enorme potencial per obrir un nou capítol en l’avanç radical islàmic que ens afecta a tots.

El que sabem de la comunitat rohingya ens queda encara més lluny que Birmània. En un país de majoria budista aquesta minoria musulmana fa generacions que viu dins les seves fronteres, sense que ningú reconegui els seus drets. Més d’un milió dels que bona part neixen, viuen i moren en camps d’internament des de fa dècades, veuen com se’ls neguen drets bàsics com la ciutadania, l’educació o l’accés a serveis de salut. Són el que anomenem persones sense Estat, apàtrides i aquí és on comença la història. Perquè en aquestes condicions i amb tants anys d’assetjament han sorgit milícies, encara molt incipients, que intenten repel·lir la violència sistemàtica a què se’ls sotmet.

Notícies relacionades

Encara que l’assetjament i la violència nacionalista contra els rohingyes fa dècades que existeix, l’excusa d’un incident amb una d’aquestes milícies ha provocat l’atac dels budistes radicals i l’Exèrcit, per expulsar la comunitat del país, empenyent-los cap a la veïna i superpoblada Bangla Desh. El que fins ara es considerava un genocidi lent d’aquesta minoria musulmana, s’ha transformat en una neteja ètnica. Gairebé 200.000 rohingyes han fugit del país creuant  la frontera, la resta viu en les condicions deplorables de sempre, però amb més por i sense que ningú els defensi.

I això és el que més sorprèn, perquè s’esperava que la situació dels rohingya milloraria després de la dictadura militar, amb l’arribada al Govern d’Aung San Suu Ki, la premi Nobel de la pau que va guanyar les eleccions fa a penes dos anys. Però el silenci de qui va rebre la veu i el suport de tota la comunitat internacional per liderar una nova etapa sorprèn i indica que els militars segueixen manant a Birmània o, encara més preocupant, que s’ha convertit en còmplice de la matança.