La rebaixa de l'IVA del cine

El secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo, va anunciar ahir en una emissora de ràdio la rebaixa de l’IVA del cine del 21% al 10% a partir de l’any que ve. Una mesura en la línia de la que es va produir el 31 de març passat per als espectacles en viu: teatre, dansa, concerts i corrides de toros. Que en aquell moment no inclogués també el cinema va ser vist pel sector com un greuge, i més quan el cine espanyol es mou sempre al caire del precipici davant la locomotora que arriba des de Hollywood. Per aquest motiu s’ha de rebre la notícia, pendent de confirmació, amb un aplaudiment pels beneficis que suposa tant per a la indústria com per a l’espectador.

Tot i que fonts del ministeri van apuntar després que aquesta rebaixa és més «un desig que una realitat», s’ha de suposar que un secretari d’Estat no parla sense coneixement de causa. I que aquesta puntualització posterior només obeeix probablement a qüestions pròpies de la política, les pròpies de les negociacions dels Pressupostos Generals del 2018. Aquesta rebaixa a l’IVA reduït va ser una de les condicions que va posar Ciutadans per donar el seu suport als comptes governamentals. La recuperació econòmica fa gairebé obligatori que l’exhibició de pel·lícules deixi d’estar gravada amb la taxa impositiva més alta de tota la zona euro. Tot i la menor recaptació que pugui suposar, hi ha altres variables, com la creació i el manteniment de llocs de treball, que compensen aquest suport a una indústria cultural.