Llogar, un autèntic malson

Torno a sentir la frase «amb aquests lloguers, millor comprar». M’horroritza aquest argument, sobretot perquè hi veig repetides les coordenades de la bombolla immobiliària que va atrapar més d’un i perquè deixarà els mileuristes sense la possibilitat d’escollir. Es veuran obligats a llogar, patiran per trobar un habitatge a preu raonable i hauran de sotmetre’s al tracte poc amable d’algunes immobiliàries: no els tornaran les trucades, hauran de compartir visites que semblen subhastes, i assumir que els deixaran penjats quan aparegui algú amb una nòmina millor.

Els propietaris poden triar llogater i preu. Tenen com a possibles clients grups inversors, que convertiran grisos pisos en apartaments de luxe, estrangers que volen una segona residència a Barcelona o treballadors amb sous europeus a qui no els importa pagar 950 euros per a pisos de 30 metres a la Barceloneta. 

Notícies relacionades

Els últims pisos de menys de 800 euros al mes a Barcelona

El lloguer a Catalunya supera en un 48% la mitjana espanyola

Tot això dona la raó als que diuen que no tothom podrà viure a Barcelona, i menys en ple centre. És un mantra que repeteixen els experts en habitatge i posen com a exemple Nova York, Londres o París. Però precisament veient el que ha passat en altres ciutats, hauríem d’intentar que això aquí no passi. No ens podem resignar a aquest pronòstic. ¿Quin futur li espera a una Barcelona sense barcelonins? ¿Què farem amb tots els serveis com escoles, centres d’atenció primària i equipaments si no queda cap ciutadà per fer-los servir? ¿Qui els pagarà? ¿De què hauran servit aquestes inversions públiques? I encara una pregunta més, ¿on aniran a viure els barcelonins si l’àrea metropolitana també s’està encomanant de l’augment de preus?

La solució apunta en una direcció. La necessitat urgent d’habitage social. Però mentre no hi hagi més inversió pública, no es canviïn lleis i no es posin multes als que intentin llogar un pis inhabitable a preus desorbitats, només es pot apel·lar a la bona voluntat dels propietaris. Ells també tenen una responsabilitat social. També tenen el futur de la ciutat a les seves mans. Treure benefici sí, especular, no.