No quadra

Sous que no arriben als 1000 euros i lloguers de pisos superiors a 800 euros al mes, ¿com es quadra això?

Un informe elaborat per l'Ajuntament de Barcelona  mostra les xifres dels perdedors de la crisi. Un terç dels treballadors té un sou que s’acosta o està per sota dels 1.000 euros. Si parlem dels menors de 30 anys, la xifra és encara més alarmant: el 64,7%. D’altra banda, ja només el 5% de les vivendes de lloguer anunciades a la ciutat està per sota dels 800 €.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿Quines alternatives té un jove a Barcelona? ¿Eternitzar-se a casa dels pares? Compartir pis fins a… ¿quan? ¿Enredar-se amb la seva parella –impossible llançar-se en solitari amb aquests sous– i comprar una vivenda? ¿Quantes dècades d’hipoteca li quedaran per al futur? Sempre podrà abandonar la ciutat, per descomptat. I, amb la seva marxa, amb la deserció d’ells, d’aquesta majoria de joves que són el magma de Barcelona, canviarà sense remei el teixit de la ciutat. Els serveis, els comerços, la vida cultural i, sens dubte, el caire ideològic.

Com en totes les batalles, uns perden i d’altres guanyen. Encara que s’insisteix a declarar el final de la crisi econòmica, bona part dels ciutadans continua habitant un territori hostil. Mentrestant, les grans empreses han recuperat els beneficis i certs interessos empresarials s’esforcen a configurar una ciutat per a turistes i acabalats. A ells sí que els quadren els números.