I Draghi va fer 70 anys diumenge

Els arbres i les infinites branques del procés impedeixen veure el bosc o els boscos, però, com afirmava un famós anunci de televisió, «estan ahí». En el bosc, la Seguretat Social va aconseguir una recaptació històrica el mes de juliol, més de 10.000 milions d’euros i, per primera vegada en molt temps va ingressar més del que va pagar per prestacions contributives. El mes d’agost, amb un augment de l’atur de 46.400 persones, no ha sigut bo, encara que s’esperen dades millors per al de setembre. Tot i això, els dèficits, que s’acumularan als que s’arrosseguen tot l’any, tornaran. Malgrat tot, l’any acabarà amb un augment del PIB pròxim al 3,5%, un rècord després de quatre anys ininterromputs de creixement.

En el bosc que oculta el procés hi pot haver una tardor laboral conflictiva. L’exemple d’AENA i Eulen i el que ha passat a l’aeroport del Prat, laude a part, alimenta reivindicacions i possibles conflictes en altres llocs i sectors. El laude dictat per Marcos Peña és excepcional i ad hoc per a un cas específic, cosa que no impedeix que els treballadors afectats, obligats a acatar-lo, el recorrin davant del Tribunal Suprem, sense que ningú sàpiga què poden dir els magistrats.

Josep María Álvarez, líder de la UGT, estudia passar a l’acció, encara que potser haurà d’esperar que Unai Sordo, nou secretari general de CCOO, acabi d’aterrar al capdavant de l’organització per iniciar accions conjuntes. Manté bones relacions amb Pablo Iglesias, que va descartar fa temps impulsar el seu propi sindicat, Som, i que farà pinya amb qualsevol mobilització laboral que generi soroll contra Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per entre els arbres del procés, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, augura la desaparició del dèficit per al final de la legislatura, sempre que s’esgoti, és clar, mentre que la pressió fiscal a Espanya pujarà fins al 38,7% del PIB el 2020, sense que ningú s’atreveixi a dir –no és popular– que la pressió fiscal directa espanyola és una de les més altes d’Europa i la indirecta de les més baixes. El vaticini del ministre d’acabar amb el dèficit requereix que es mantingui el creixement econòmic i els baixos tipus d’interès, el negociat de Mario Draghi.

I en un dels boscos que oculta el procés, Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va fer 70 anys diumenge i, sens dubte, també aquell dia va tenir un instant per pensar en el missatge que enviarà als mercats dijous que ve, 7 de setembre. En algun moment ha d’anunciar el principi de l’enduriment de la política monetària. Si ho fa ara, l’euro es podria apreciar encara més i això perjudicaria l’economia europea. Si no ho fa, potser alimentarà més allò que Greenspan anomena la bombolla de bons. Draghi, que va ser l’home que va salvar l’euro, ha de tornar a decidir i la seva decisió afectarà tots aquells enormes boscos que a vegades no deixa veure el procés, però que hi són, com també l’inquietant president de Corea del Nord, Kim Jong-un, i les seves bravates nuclears i les respostes del no menys inquietant Donald Trump.