Anàlisi

L'agonia del món rural

Espanya no ha sabut revertir l'abandonament a pagès tot i els ingents fons estructurals que ha rebut de la UE

2
Es llegeix en minuts
fcosculluela30900715 pallars170902160127

fcosculluela30900715 pallars170902160127

A l’estiu els petits pobles multipliquen la població per quatre o per cinc. Després de les festes locals i el final d’agost, tornen al seu estat natural de quietud, soledat i despoblament. Micropobles sobreenvellits, sense futur econòmic i sense serveis que viuen una lenta agonia que sempre comença en el moment que es tanca l’escola per falta de nens. Amb les migracions dels anys 50 i 60, l’empobrida Espanya rural va quedar gairebé despoblada mentre creixien sense cap mena de planificació les ciutats-dormitori i els barris obrers. És el model 80/20 que ens va deixar en herència el desarrollismo franquista: el 80% de la població concentrada en el 20% del territori i un gran Madrid que ha buidat les dues Castelles. Així s’ha configurat aquesta Espanya buida tan ben retratada en l’assaig de Sergio del Molino i que veiem a les fotos nocturnes dels satèl·lits.

Amb els canvis recents en la política agrària europea i l’augment  del poder de l’agroindústria sobre els petits agricultors, el despoblament rural anirà a més. Ara mateix una megafactoria de 20.000 vaques vol instal·lar-se a Noviercas (Sòria) en una de les anomenades sibèries castellanes. Malgrat crear uns quants llocs de treball, els seus costos mediambientals seran catastròfics, així com el risc d’enfonsar encara més el preu de la llet i fer tancar les petites granges lleteres del nord-oest espanyol. Són inversions miracle per a la localitat, com quan es promet un magatzem de residus, un gran casino o un parc temàtic en zones despoblades.

Abandonament institucional i cultura rendista

Notícies relacionades

A Catalunya, la despoblació rural afecta tot el Pirineu, el Solsonès i la Terra Alta. Especialment greu és el cas del Pallars Sobirà, amb una densitat de cinc habitants per quilòmetre quadrat, en contrast amb Lapònia, que té vuit habitants però amb una climatologia extrema. Malgrat això, a moltes zones de l’Espanya interior ja els agradaria comptar amb el dinamisme econòmic de Lleida. Sobretot al desert demogràfic conegut com a Muntanya Celtibèrica, que engloba Sòria, Guadalajara, Terol i Conca, amb menys densitat que Lapònia. És el trist resultat de dècades d’abandonament institucional i d’una cultura rendista molt conservadora dels seus mateixos veïns. Els milions d’estalvi d’aquestes províncies amb prou feines s’han destinat a invertir en negocis nous, turisme rural o sostenibilitat. És una regió sense cultura capitalista ni elits interessades en el seu desenvolupament endogen.

Entre el 2000 i el 2020, Espanya haurà rebut 129.000 milions d’euros de fons estructurals sense que s’hagi sabut revertir la despoblació rural. Països com Finlàndia o Escòcia són exemplars en tot el contrari, amb bones polítiques de desenvolupament rural. Aquí, els fons arribats de Brussel·les els han gestionat i malgastat les autonomies a les ciutats, sense cap visió d’Estat sobre les necessitats del món rural. Per a alguns, la unitat de la pàtria passava per construir l’AVE i abandonar l’Espanya buida a la seva sort. Com sempre ha fet l’oligarquia espanyola contra la pagesia tal com relata Gerald Brenan a 'El laberinto español'. Aquí seguim.

Temes:

Envelliment