Flirtejar amb Erdogan

Cada minut que passa amb l’escriptor turc Hamza Yalçin en presó preventiva a Can Brians creix el ridícul del Govern de Mariano Rajoy davant el món civilitzat. Fa setmanes que la comunitat internacional demana que sigui posat en llibertat, o com a mínim extradit a Suècia (on viu, i d’on també és ciutadà), però sembla que el Govern s’hagi de rumiar si prefereix flirtejar amb les ànsies dictatorials del president Erdogan, que l’acusa de «col·laboració amb el terrorisme». Sabem que des de fa més d’un any, quan va començar la purga de periodistes a Turquia, Erdogan confon sistemàticament, intencionadament, la informació amb la propaganda. Els mitjans que no li són afins esdevenen traïdors i el seu nivell de paranoia sembla no tenir límits. Fa un parell de setmanes 17 periodistes del diari 'Cumhuriyet' van ser jutjats per les mateixes raons a Istanbul. Avui dia, ja hi ha més de 170 periodistes i traductors empresonats, i en l’últim any prop de 200 mitjans han estat tancats a Turquia.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

¿D’on venen els dubtes de Rajoy i companyia? Com passa de vegades amb el sistema judicial espanyol, el conflicte neix de la interpretació de la llei. Turquia va fer una demanda a la Interpol –l’anomenat Avís Vermell– perquè Yalçin fos considerat terrorista. En lloc de qüestionar-se un acord –el de la Interpol– que sovint fa aigües per massa genèric, a Espanya es va trobar un jutge que s’ho va prendre al peu de la lletra, i apa, detingut. (És el mateix jutge, per cert, que va enviar a la presó els dos titellaires de carrer que parlaven d’ETA).

Si no alliberen Yalçin...

Podem creure que és la fixació d’un sol home, que fa molta calor i etcètera, però és innegable que al darrere hi ha un Govern que no té cap pressa per desencallar la situació. Com deia un altre escriptor alliberat fa poc, el turcoalemany Dogan Akhanli: «Em pensava que Espanya estava dins Europa». Aquesta setmana el Ministeri de Justícia ja ha rebut els papers de Turquia demanant l’extradició, i tenen 40 dies per decidir què fan. Si no l’alliberen tot seguit, continuaran demostrant –ara per activa– que la llibertat d’expressió no els interessa gens, o més aviat els fa nosa.