Al contraatac

Setembre

A l'agost ningú espera res de nosaltres i nosaltres ho esperem tot del món

2
Es llegeix en minuts
fcasals34820057 barcelona  26 07 2016     verano      gente leyendo libros e160727173345

fcasals34820057 barcelona 26 07 2016 verano gente leyendo libros e160727173345 / JORDI COTRINA

Els últims dies d’agost són sempre els més tristos de l’any, fins i tot si, com jo, no te n’has anat de vacances. Cap mes està tan prenyat d’esperances com el mes d’agost, ni tan sols el desembre amb els regals o el gener amb l’any nou. Cap mes va embolicat en una cel·lofana més radiant i més cruixent.

L’agost és la culminació de l’abril, que per a les ments simples com la meva és el segon millor mes de l’any. Sé, perquè vaig créixer entre artistes, burgesos i dones salvatges però hipersensibles, que el que és refinat és que t’agradi la tardor, amb la seva llum emmoquetada i depriment, els seus arbres cansats, el cafè amb llet gairebé fred i els nens suplicant clemència amb els ulls plens de son, però jo prefereixo l’agost.

A l’agost ningú espera res de nos­altres i nosaltres ho esperem tot del món. La infància i l’adolescència són una mica així. Després, a l’edat adulta, si no es va amb molt de compte, la balança es va invertint. Naixem amb les mans plenes, no es tracta d’aconseguir res, sinó de no perdre-ho.

L’agost és el mar de Cadaqués, els llibres i els amors. El teu fill gran que ha perdut el banyador però que com que és anticonsumista no deixa que n’hi compris un altre. El teu fill petit que no és en absolut anticonsumista i que necessita anar al quiosc cada dia a comprar llaminadures. Els sopars interminables a l’aire lliure amb vells amics que et coneixen millor que tu mateixa i que tot i així t’estimen. L’agost són les ampolles de vi buides alineades al marbre de la cuina com petits sentinelles. I esperar a les dotze en punt del migdia per obrir la primera cervesa. I creuar-te pel carrer amb la noia que vas ser fa 20 anys i que encara, ¿per quant temps?, et reconegui.

Notícies relacionades

D’altra banda, cap mes té una llum tan dura o implacable com l’agost. A l’agost descobreixes si t’has fet vell durant l’any o si segueixes viu.

Els llibres ens esperaran 

Recordo, quan era jove, els retorns a la ciutat després de les vacances. Així que arribava a Barcelona, em posava malalta i em passava una setmana al llit. Era com si hagués arribat al límit de felicitat i de nits en vetlla i de bogeries que el meu cos i el meu cor podien tolerar. La felicitat (com la malaltia) requereix un període de convalescència.

Demà ja serà setembre, el mes de la gent seriosa que es pren seriosament. Però he sentit que els meteoròlegs diuen que aquest any el mar seguirà calent fins a l’octubre, i sé per experiència que els llibres ens seguiran esperant (són amants generosos i poc exigents, els llibres, poques vegades reclamen una entrega absoluta i constant) i els amics també. I també sé que en tots els mesos de l’any, en totes les setmanes, en gairebé cada dia i cada hora, s’hi amaguen alguns minuts d’agost. Espero que sapiguem trobar-los. Feliç setembre.

Temes:

Vacances Llibres