LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

¡Que ve el robot!

El repte no són les màquines intel·ligents, sinó pensar en l'ocupabilitat més enllà de l'ocupació

3
Es llegeix en minuts

Útimament fa la sensació que al tornar de vacances ens trobarem un robot ocupant la nostra cadira. Dia rere dia ens arriben missatges alarmistes sobre la robotització i el futur del treball. Si algú es plantejava avançar la seva operació tornada amb tant enrenou, que no es preocupi, perquè tot demana el seu temps. Humor a part, és francament normal que ens inquieti aquesta transformació, especialment si ens presenten els robots com una amenaça imminent, inevitable i directa. ¿Què és el sorprenent del cas? Que el debat no és nou.

Lombra de l’amenaça tecnològica sobre el món del treball és tan antiga com els ludistes anglesos cremant màquines filadores al segle XIX. I des d’allà les fílies i fòbies davant la innovació han prosperat en diferents versions. Fa poc vaig trobar una portada de la revista 'Time' on apareixia un robot empenyent un carretó carregat amb una fàbrica fumejant, al costat de titulars sobre nova economia i tendències de futur de l’ocupació. Precisament les preocupacions que tenim avui, però amb l’estètica de fa tres dècadesdes. 

Yuhal Novah Harari, reconegut historiador israelià, proclama que amb l'auge de la intel·ligència artificial la robotització i l'automatització es forja una nova capa social: la classe inútil 

Capacitat d'aprendre

El que diferencia els robots imaginats als anys 80 i els robots que ens imaginem avui és la revolució digital, i particularment la intel·ligència artificial. És a dir, que els nous robots posseeixen la capacitat d’aprendreYuhal Novah Harari, reconegut historiador israelià, proclama que amb l’auge de la intel·ligència artificial, la robotització i l’automatització es forja una nova capa social: la classe inútil o inservible (en anglès, useless class). Si la classe obrera és pròpia de la primera revolució industrial –com a efecte de la creació de fàbriques i el desenvolupament urbà–, la classe inservible vindria a ser la seqüela de la quarta. És un escenari possible, però no necessàriament l’únic.

Existeixen diversos intents de predir i quantificar la magnitud de la pèrdua de llocs de treball. El més divertit és una calculadora publicada pel Financial Times que analitza 800 tipus de tasques de centenars de professions i acaba determinant quin percentatge de la teva feina el podrà fer un robot. En resum, les tasques més rutinàries, repetitives i previsibles són les més susceptibles.

Amb la calculadora descobrim dues bones notícies: una és que el que s’automatitzarà són tasques específiques i no professions al complet. La segona és que la colonització dels robots no és un destí fatal ni és instantani. S’ha de pensar en els costos d’adoptar noves tecnologies (inversió econòmica, però també inèrcies i resistències del personal), també en la regulació i, especialment, l’acceptació social.

Ètica i desenvolupament tecnològic

I és que la revolució tecnològica va absolutament lligada a debats humanistes. Per més que semblin debats allunyats, estem assistint a la convergència entre ètica i desenvolupament tecnològic, justament perquè grans capacitats comporten grans responsabilitats. És més, la potencial robotització ens porta a definir (i gairebé reivindicar) allò que ens fa humans. Intentar competir en productivitat amb els robots té poc sentit: poden estar 24 hores fent el mateix i amb la mateixa intensitat, mentre nosaltres treballem una tercera part del dia, dormim, tenim dies millors que altres i necessitem vacances. No hi ha dubte que en la lliga productiva triomfen les màquines. En canvi, guanyem per golejada en la reacció no planificada, la creativitat, la sensibilitat, la curiositat i totes les qualitats meravellosament humanes. 

La potencial robotització ens porta a definir (i gairebé reivindicar) allò que ens fa humans

Notícies relacionades

Potser ens espanti pensar que tot el que sigui mecanitzable serà mecanitzat, però ¿qui renunciaria avui a electrodomèstics que netegen o cuinen sols, alliberant el nostre temps per a altres coses? El repte no és que vinguin els robots, sinó que ens obliga a pensar en un demà amb jornades de treball més curtes i on la professió tingui un altre sentit. Hem de pensar en l’ocupabilitat més enllà de l’ocupació i en com dissenyem societats que pal·liïn aquesta classe (in)servible. Robotitzar tasques ha d’obrir pas a noves activitats i ocupacions, a més de domesticar la tecnologia i, amb ella al nostre servei, poder ser més humans.

Reinvenció urgent

És urgent reinventar el sistema econòmic i assegurar les oportunitats per al desenvolupament professional i personal de tots. Així, en lloc de pensar en aquest robot intrús que anhela la nostra cadira aprofitem la desconnexió estival per començar a imaginar aquesta feina a la qual ens encantaria tornar, lliures de la síndrome postvacacional. Com va dir Alan Kay, la millor forma de predir el futur és inventar-lo.