'Nosaltres' i 'ells', maleïda línia

Commocionats encara per les tragèdies de Barcelona i Cambrils. Decebuts per la trista imatge internacional que alguns van voler projectar de la manifestació de dissabte. Ingratament sorpresos per l’impúdic ús de les víctimes com a armes llancívoles en la batalla política. Així afrontem el convuls setembre que s’acosta: alarmats per la virulència dialèctica del debat públic, per les campanyes d’intimidació per silenciar la veu del discrepant, per l’odi visceral que hi ha en tants cors. De nou, la maleïda línia entre nosaltres i ells. La que va incendiar Barcelona fa més d’un segle. La que va sacsejar Espanya 80 anys enrere. La que va alienar un grup de joves a RipollRipoll. La mateixa.

El separatisme, en la seva ja dilatada fugida cap endavant, ha obert entre els catalans profundes ferides que trigaran a cicatritzar. A mesura que s’acosta l’1-O, la polarització maniquea de la societat, alimentada a base de propaganda grollera i teories conspiratives, va enverinant el debat.

Notícies relacionades

El Govern català no descarta tramitar les lleis de desconnexió a través d'un decret

La CUP reclama aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat la setmana que ve

Amortitzats els retrets per l’autoritarisme de l’Estat, el caràcter malèfic de tot el que procedeix d’Espanya i altres perles, ara els que de veritat indignen l’independentisme més impacient són els catalans decidits a girar l’esquena a l’1-O, siguin contraris a la independència o reticents a legitimar un altre simulacre de referèndum com el del 9-N. Si tu no vas a votar és que no vols que jo voti, que et sembla bé que m’ho prohibeixin, que en la pràctica m’impedeixes votar. Aquest és el nivell.

"Als que votaran 'sí'"

A combatre aquesta perillosa distinció entre bons i mals catalans no hi ajuden Junts pel Sí i la CUP quan aclareixen que la llei de transitorietat i fundacional de la república catalana està orientada a «donar un marc conegut als que votaran que sí» (Lluís Corominas). Els del no, s’infereix, bon profit els faci; curiosa manera de promoure un referèndum inclusiu i estimular l’afluència a les urnes. La responsabilitat de tots els polítics, pensin com pensin, és evitar que la seva incapacitat per dialogar sense condicions prèvies posi en perill el bé més preat per a Catalunya: la convivència.