MEMÒRIA HISTÒRICA

Un agost per recordar

La Maternitat d'Elna i el Memorial de Ribesaltes són a la Catalunya Nord dues empremtes de la tragèdia republicana espanyola

4
Es llegeix en minuts
fcasals39843263 barcelona 29 08 2017 opini n  dibujo de leonard beard170828180843

fcasals39843263 barcelona 29 08 2017 opini n dibujo de leonard beard170828180843

Curiosament, aquest any, l'agost transcorria amablement, havíem procurat abordar les vacances estivals sense cap excés d'expectativa particular. El temps, a pocs quilòmetres de la frontera francesa, havia sigut cordial, alternant calor amb un parell de tramuntanes amables i refrescants. De tal manera que a mitjans de mes ens va semblar oportú fer una escapada a la Catalunya Nord, com altres anys, per a una pausa reflexiva, i vam visitar dos llocs emblemàtics però poc coneguts ja, la Maternitat Suïssa d'Elna i el Memorial del Camp de Ribesaltes, molt a prop de Perpinyà. Pocs visitants, molt silenci, i moments per a la reflexió.

La Maternitat Suïssa va ser un dels pocs miracles dels terribles anys que acompanyen la derrota de la República espanyola des del febrer del 1939 i fins al 1944, quan el centre va haver de tancar. Una tossuda ciutadana suïssa, el nom de la qual hauria de ser patrimoni immortal de la humanitat, Elisabeth Eidenbenz, va decidir mobilitzar-se per ajudar nens i mares refugiades espanyoles que arribaven en pèssimes condicions travessant la frontera.

Amuntegats en camps de concentració

Eren dies terribles, en sis setmanes de la famosa retirada, mig milió de persones es van amuntegar a la zona. El destí dels homes en edat de combatre, i fins i tot d'altres de molt grans, va ser quedar amuntegats als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, Agde, Vernet, Gurs i, poc després, Ribesaltes. El seu destí és ben conegut, encara que recentment (una de les pèssimes notícies de la segona meitat de l'agost) un geni de la història establert a Sabadell hagi tractat Antonio Machado moralment a puntades de peu. Una breu visita a la tomba de l'escriptor a Cotlliure potser el redimiria moralment una mica de tan enciclopèdica ignorància. 

La tasca d'Elisabeth Eidenbenz, amb el seu suport a nens i mares espanyoles després del final de la guerra, hauria de ser patrimoni immortal de la humanitat

Però el destí de dones de totes les edats, els seus nens, els seus nadons acabats de néixer i, sobretot, el de les embarassades eren una variant tràgica encara pitjor. I bé, la senyora Eidenbenz es va plantar a Elna i, gràcies al seu estatut de ciutadana suïssa i de l'organització d'auxili suís a refugiats que liderava, va convèncer les autoritats franceses perquè li deixessin obrir un petit centre mèdic per atendre-les. Visitin la Maternitat d'Elna, les xifres són eloqüents, en quatre anys van néixer allà més de 600 nadons, les mares van rebre assistència i també van tenir cura i atenció els nens que arribaven amb elles.

I aquell pintoresc univers va sobreviure no només al caos de la retirada dels republicans i l'hostil rebuda que van rebre a França, sinó també a l'infame règim pronazi de Vichy, a la invasió alemanya del sud de França. A tot. Elisabeth Eidenbenz va decidir que tots els nadons que naixien de fugitives jueves fossin barrejats amb tots els altres i rebessin el nom d'Antonio, per així protegir-los de les batudes nazis.

Les vivències dels refugiats

Ribesaltes, per la seva part, és el costat més negre de tota aquesta història. Originalment concebut com a campament militar abans del 1939, aviat es va convertir en un camp de concentració, i avui el més impressionant no és el camp en si, sinó el memorial que alberga i que recull totes les vivències dels camps de refugiats que hi va haver als voltants.

Un senyor se'ns va acostar, vam conversar una estona, i ens va presentar la seva dona, que va ser abandonada quan era un nadó de dies a la porta d'una església de Rodés. Mai va saber el seu nom, ni el seu origen exacte, encara que una nota als seus bolquers deia que era espanyola. Un altre miracle.

Ribesaltes és el costat més
negre de tota aquesta història i impressiona el memorial que alberga
les vivències dels refugiats

Notícies relacionades

Dia de reflexió, doncs, per tornar a la nit al Port de la Selva i el bullici de la costa, pensant que Elna i la seva heroïna suïssa ens redimia a tots una mica. La pau interior a penes va durar, ja que el dia 16 uns quants diaris es feien ressò que en un hotel suís de categoria, a la localitat d'Arosa, la direcció havia penjat un cartell a la porta de la piscina que exigia als seus clients jueus dutxar-se abans i després de banyar-se, amb l'amenaça de no permetre'ls l'accés a la instal·lació. L'agost del 2017, en un hotel… ¡suís!

El dijous 17 d'agost vam tenir la tragèdia de Barcelona i Cambrils, i el retorn a la normalitat més banal. La gent es va manifestar l'altre dia en gran nombre, va fer el que va poder, però no va poder competir amb la mediocritat del sector més gris i mediocre de la política, l'emoció a penes ens va sobrevolar, i ja som a l'endemà. Comença el setembre, a tots els efectes.