El part de la llei de transitorietat

La CUP i ERC han tornat a imposar el seu criteri al PDECat, reticent a aprovar l’anomenada llei de transitorietat abans del referèndum anunciat per a l’1-O. Les forces sobiranistes van revelar ahir el text que, com exigien els anticapitalistes, el Parlament validarà al setembre: 45 folis sense grans sorpreses que denoten la voluntat de dotar de naturalitat i tranquil·litat el que en realitat és un desafiament descomunal a l’ordenament legal vigent, derivat de la Constitució i l’Estatut. Així, s’estableix que es podrà simultaniejar la nacionalitat espanyola i la catalana, es manté l’oficialitat del català i el castellà, s’estipula que en general i de moment continuaran vigents les normes actuals, es garanteixen els drets socials adquirits, s’assumeixen els contractes públics subscrits per l’Estat amb tercers, s’asseguren els llocs de treball dels funcionaris de l’Estat i s’ofereix continuïtat als jutges que com a mínim faci tres anys que són a Catalunya.

Aquest aparent rigor i equanimitat, però, no solapa aspectes especialment inquietants, com ara l’amnistia per via directa als condemnats pel 9-N o la forta presència de la Generalitat en una Comissió Mixta amb gran responsabilitat judicial. Menció a part mereixen les directrius sobre la redacció d’una Constitució catalana si l’1-O guanya el sí: el Parlament constituent quedarà vinculat políticament per les conclusions d’un difús procés de participació ciutadana «liderat per la societat civil organitzada». Un esquema que respon als plantejaments assemblearis de la CUP, que una vegada més aconsegueix fer valer la seva posició aritmèticament decisiva perquè el procés continuï endavant.

Més enllà d’aquestes qüestions, la pretesa serietat del projecte lliga pèssimament amb la insòlita rapidesa i opacitat amb què serà tramitat i aprovat per la majoria sobiranista del Parlament, cosa que, malgrat tot, no impedirà tampoc que sigui anul·lat pel Tribunal Constitucional. Quan falten  33 dies per a l’1 d’octubre, l’independentisme català manté el seu full de ruta contra vent i marea, aliè a tot el que l’envolta i concentrat en un objectiu que, per més que presenti com a fàcil i gairebé indolor, no ho pot ser, com sap tota persona mitjanament assenyada. La revolució dels somriures té una cara cada cop més ombrívola.