¿Barcelona, una ciutat resilient?

La resiliència com a principi és la capacitat d’adaptar-nos enfront d’un agent pertorbador o d’una situació adversa, recuperant l’estat inicial una vegada la pertorbació ha finalitzat. Aquest concepte de resiliència és aplicable també a una ciutat, una regió o un país.

Ho hem vist aquests dies amb el tràgic atemptat que ha patit la ciutat de Barcelona. L’excel·lent nivell de resposta ciutadana tant davant dels fets com de les seves conseqüències (vies col·lapsades, llocs no accessibles, controls policials, solidaritat, atenció a les víctimes i a les seves famílies, col·lectius musulmans...) i la ràpida resposta institucional i la resposta policial (seguretat, transparència, serietat, contundència, eficiència, comunicació fluida, resposta immediata). Sens dubte, Barcelona ha estat un exemple de resiliència davant la barbàrie, com ho demostra el fet que a menys de 24 hores de l’atemptat ja s’havia recuperat l’ús de l’espai públic, en aquest cas la Rambla, en un marc de normalitat.

Ara bé, han passat moltes altres coses aquests dies. Des el punt de vista positiu cal destacar la cohesió de la nostra societat i els nostres valors i la gestió i resposta de les persones que ens estaven visitant, sí, dels turistes. En aquest sentit, Barcelona ha demostrat la seva capacitat integradora i resilient, no tan sols envers la seva ciutadania, sinó envers l’ingent nombre de persones que gaudeixen de la ciutat. 

Des del punt de vista negatiu, no podem obviar el lamentable espectacle viscut en el món online i el trist paper d’alguns més preocupats a incentivar la picabaralla política que a donar una informació veraç del que estava passant.

Treure'n conclusions i prendre decisions

ampoc podem deixar de banda el fet que ara s’obrirà una etapa de necessari debat de com les ciutats es poden preparar per afrontar aquesta nova realitat del terrorisme. I, probablement, la resposta no caldrà cercar-la únicament en l’espai físic ni en la presència policial.

Està clar que Barcelona ha de servir d’exemple per donar un pas de gegant en l’àmbit de la resiliència a les ciutats i aquest ha de començar per una anàlisi detallada de tot allò que envolta una situació com la viscuda, no només sota els paràmetres de la seguretat, sinó a nivell educatiu, social, econòmic, cultural, urbanístic, de mobilitat. Cal treure'n conclusions y prendre decisions per millorar encara més, ja que difícilment podrem evitar noves barbàries però sí que podrem avançar en la preparació de la societat i de la trama urbana davant aquesta nova i trista realitat

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Correspon al sector públic, però també al sector privat, liderar aquest procés i encapçalar el canvi cultural necessari per consolidar Barcelona com a ciutat resilient. La veritable tornada a la normalitat no és només l’endemà sinó la capacitat que tinguem per aprendre de la situació i superar-la sent millors amb la implicació tots els agents i organitzacions que ho poden fer possible.

La doctora Emmy Werner, una de les pioneres del concepte de resilència, ho defineix molt bé en el títol del seu llibre de referència 'Vulnerable but invencible'. Aquest seria el concepte amb el qual ens hauríem de quedar, podem seguir essent vulnerables davant les noves formes de terrorisme i, ho seguirem sent, però tenim a les nostres mans ser invencibles, també com a ciutats.