Anar al contingut

Editorial

El cas de l'avís belga sobre l'imam Satty

L'exemplar transparència dels Mossos després del 17-A ha d'estendre's a l'alerta rebuda a principis del 2016

La noia animava a les xarxes socials a tenir fills per entregar-los a la causa gihadista. / MOSSOS D'ESQUADRA

Les investigacions periodístiques que afloren sobre l’ordit de l’atemptat consumat de Barcelona i el frustrat de Cambrils revelen zones d’ombra en les quals s’ha de projectar com més aviat millor la llum de la transparència. Una societat democràtica  i madura com la catalana –i l’espanyola per extensió– té dret a saber tota la veritat sobre l’enorme tragèdia del 17 d’agost, amb les lògiques excepcions del que ha de continuar sota reserva per garantir precisament la seguretat ciutadana. I una de les dades rellevants noves és que els Mossos van ser alertats el gener del 2016 de les aventures a Vilvoorde (Bèlgica) d’Abdelbaky Es Satty, imam de Ripoll i pedra angular de la vesànica operació gihadista.

Encara que a títol personal i informal, un responsable de la unitat d’intel·ligència de la policia catalana va rebre fa un any i mig un correu d’un agent de la localitat belga demanant informació de Satty i avisant que estava planejant tornar a Barcelona. ¿Va negligir el destinatari del correu el que podia ser un fil que conduís a un cabdell? Segons l’avui conseller d’Interior, Joaquim Forn, no. Però les explicacions han de ser més clares i contundents, perquè no hi pot haver dubtes sobre un punt que avui sembla que podria haver sigut determinant per detectar i neutralitzar les maquinacions de l’imam. La claredat ha d’obrir-se pas per eliminar suspicàcies, sobretot perquè aquesta possible disfunció s’uneix a dues dades clau, el coneixement directe de les quals sí que escapava als Mossos: el 2006 Satty va sortir esmentat en un sumari sobre activitats radicals, i el 2010 va ingressar a la presó de Castelló per complir quatre anys per tràfic de drogues. La transparència informativa que Interior i els Mossos han practicat sobre els fets del 17-A, i que els ha valgut justos i generalitzats elogis, s’ha d’estendre sens dubte a l’assumpte de l’e-mail belga.

I amb la mateixa fermesa cal insistir en la necessitat que els cossos policials –o, més ben dit, els seus responsables polítics– actuïn coordinadament i sense corporativismes. En general, els agents rasos dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen bona relació professional, i això ha de ser també així en tots els nivells jeràrquics. El contrari només perjudica el bé superior que és l’eficàcia de la protecció de la seguretat dels ciutadans.

0 Comentaris
cargando