La imprescindible col·laboració policial

Cal llegir amb la màxima atenció la nota conjunta dels sindicats majoritaris de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. No només per trobar arguments en la miserable batalla política que s’està organitzant sobre els fets ocorreguts, sinó per anar al fons de la qüestió: la coordinació entre les policies a Espanya. Els sindicats recorden, entre altres coses, que la norma legal que regula actualment la coordinació entre cossos policials és anterior al traspàs de competències al País Basc i a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana. I diuen que tan errònia és la falta de presència de la Guàrdia Civil a Alcanar després de l’explosió com la falta d’informació als Mossos sobre els antecedents de l’imam de Ripoll. Els sindicats acaben lamentant, amb raó, que s’utilitzi la seguretat ciutadana com a instrument polític per simular un «estat autosuficient».

Lamentablement, no els falta raó. Malgrat la contundent actuació dels Mossos després de l’atemptat de la Rambla i de la seva conducta en el de Cambrils, flota en l’ambient un ressentiment latent que no té res a veure amb les proclames públiques d’unitat. Ja hi haurà temps d’analitzar què ha passat, però és evident que una situació extrema com aquesta posa al descobert mancances de fons. Una part de l’administració de l’Estat continua sent reticent a considerar les institucions autonòmiques com a pròpies. I en la mateixa mesura, alguns partits prefereixen gestionar-les com l’embrió d’un «estat propi» en comptes de considerar-se corresponsables de l’actual Estat. Aquesta dinàmica, com denuncien els sindicats, contamina l’activitat dels cossos, que sovint, no ens enganyem, actuen també amb certes dosis de corporativisme, respecte dels Mossos i l’Ertzaintza, però també entre Policia Nacional i Guàrdia Civil.

La seguretat dels ciutadans hauria de quedar al marge d’aquestes dinàmiques. Aquesta és la millor lliçó de Barcelona i de Cambrils. Com demanen els sindicats, seria necessària en aquest cas una nova llei. I també gestos de distensió política. Fins i tot en la hipòtesi d’un estat independent tindria tot el sentit que el Parlament reconegués la Policia Nacional i la Guàrdia Civil juntament amb els Mossos i les policies municipals.