Imams fora de control

La investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils situa Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll fins al mes de juny, en l’epicentre de la cèl·lula terrorista formada per una dotzena de joves als quals hauria radicalitzat en menys d’un any malgrat estar aparentment ben integrats en la comunitat. Resulta molt difícil d’entendre el que va passar. Ni la família, ni els mestres ni els educadors que van tractar amb els joves saben trobar les raons de la seva aberració. Costa més entendre-ho als que no els coneixien. De manera dolorosa però inexorable s’ha de començar a mirar cap al futur sense oblidar el dolor de les víctimes i dels seus familiars. ¿Què es pot fer per detectar aquests ràpids processos de radicalització? Segurament invertir més en els serveis d’intel·ligència i coordinar-los millor. ¿Què es pot fer per evitar que l’arribada d’un nou imam canviï l’orientació d’una comunitat de fidels musulmans fins que alguns acabin com els nois de Ripoll? La realitat que anem descobrint és que no hi ha gaires mecanismes establerts per dificultar l’arribada d’aquest tipus de líders religiosos. A diferència d’altres països, i malgrat estar en contacte amb joves, no se’ls exigeix ni un simple certificat d’antecedents penals. Bèlgica va evitar que Es Satty hi exercís amb aquesta mesura. En aquests moments a Espanya no hi ha cap registre dels imams que ensenyen la doctrina alcorànica a les mesquites. Ho fan simplement a través d’un contracte privat entre la comunitat i l’imam al qual tampoc se li exigeix cap tipo de formació específica. El treball d’«acompanyament» que fa la Generalitat de Catalunya tampoc s’ha demostrat especialment efectiu. Serà, doncs, un dels assumptes que caldrà revisar.

L’impacte emocional d’aquests atemptats no ens pot portar a mesures de traç gruixut. Criminalitzar tots els fidels d’una religió o tots els seus dirigents –en aquest cas els imams– resulta una actitud molt poc intel·ligent perquè probablement només indueix a la seva bunquerització. Però és evident que activitats com les d’Abdelbaki Es Satty s’han de detectar abans que provoquin, com en aquest cas, un dany irreparable. La intel·ligència policial ho pot fer però la normativa administrativa ha de poder, com a mínim, dificultar-ho, com ja està passant en altres països.