Anar al contingut
zentauroepp39748775 josep lluis trapero chief of the catalan regional police m170820131615

Transparència

Albert Sáez

El major Trapero ha donat una lliçó de gestió de la informació després dels atemptats de Barcelona i Cambrils

El cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha emergit com una nova estrella de la comunicació corporativa. La seva veu greu, el seu to serè, el seu seny en el moment de desmuntar tòpics («la immensa totalitat de les persones van a les mesquites a resar»), la seva prudència («hem detingut, abatut o identificat les 12 persones que buscàvem, no puc dir si els hem desarticulat») i, especialment, el seu exercici de transparència (dues rodes de premsa diàries des de dijous sense traficar amb la informació amb els mitjans) li han merescut l’admiració de la ciutadania, el respecte dels seus col·legues policies dins i fora dels Mossos, i diria que la simpatia de la premsa tant local com internacional. Trapero ha transmès aplom i no li ha importat rectificar quan ha calgut, com en l’encara controvertit episodi del control de la Diagonal que va acabar amb la mort de Pau Pérez a Sant Just Desvern. Això dona seguretat a la ciutadania. Trapero no es mereix que el converteixin en un heroi només els indepes, s’ha guanyat el respecte de tots i també el de la ciutadania, que continuarà sent igual d’exigent amb la seva policia com ho ha sigut en casos com el d’Ester Quintana o de Juan Andrés Benítez.

Hi haurà temps en les instàncies que toquin perquè Trapero expliqui els mesos anteriors als atemptats, els protocols aprovats, les investigacions de dijous al matí a Alcanar o l’operatiu sobre el terreny a la Rambla o a Cambrils. L’hi demanarà la mateixa transparència que ara ha exhibit perquè l’era digital és essencialment transparent respecte al poder.

Amb tot, la sortida de l’armari de Trapero com a responsable últim de la policia catalana també hauria de servir perquè tant els seus caps polítics com l’oposició i el conjunt de l’opinió pública tractin els Mossos amb el mateix respecte –sense abandonar l’exigència– que ho fan amb la resta de cossos de la seguretat de l’Estat. Això exigeix també més transparència per part del mateix Govern, que no ha d’intentar ni apropiar-se ni condicionar l’actuació dels professionals. I també de l’oposició, que sovint els mira com si fossin militants del partit que governa. Més transparència és igual a més exigència. 

0 Comentaris
cargando