IDEES
Herois d'una altra època
zentauroepp39706471 una imatge del film valerian i la ciutat dels mil planetes 170820101535 /
Recordo haver disfrutat en la meva adolescència de les aventures de Valerian i Laureline a les pàgines de la revista francesa Pilote, encara que potser no tant com de les d’altres pesos pesants de la publicació, Astèrix, Michel Tanguy o el tinent Blueberry. Quan vaig saber que Luc Besson pensava adaptar-les al cine, em vaig dirigir a ell mentalment: «¿N’estàs segur, Luc? Pensa que el que ens feia feliços als de la nostra quinta pot ser que a les noves generacions tant se’ls en doni.
Recorda’t de Spielberg i el seuTintín. Se suposava que la cosa seria una trilogia i de la segona i tercera entregues no se n’ha tornat a saber res. Els joves no saben qui és Tintín i el més probable és que mai hagin sentit parlar de Valerian ni tampoc de la seva ciència-ficció humanista, una miqueta d’estar per casa, però que a nosaltres ens feia l’efecte que era molt bona.
La meva pregunta no devia d’arribar-li per via telepàtica perquè acaba d’estrenar la seva adaptació del còmic de Mezieres i Christin i diu que ja té escrita la segona entrega de la saga. Tant de bo que m’equivoqui, però alguna cosa em diu que no anirà ni Déu a veure la que ja és la pel·lícula més cara en tota la història del cine francès, fora que s’hagi convertit en una space opera més que pugui ser compresa i disfrutada pels fans de George Lucas.
Per si de cas, m’abstindré de veure-la i, en tot cas, trauré la pols de l’àlbum El embajador de las sombras, en què s’inspira el llargmetratge segons el seu autor.
I ja que hi estem posats, em ve al cap l’intent d’Álex de la Iglesia d’adaptar l’obra mestra d'Edgar P. Jacobs (amic i col·laborador d’Hergé) La marca amarilla que l’home va descobrir a principis dels 80 a la revista Cairo, on l’havíem exhumat per consell d’Ignacio Vidal-Folch. Un servidor de vostès es va encarregar de la traducció. Álex va dedicar temps i entusiasme a un projecte que mai va veure la llum perquè no es van materialitzar els diners per plasmar a la gran pantalla un còmic dels anys 50, importantíssim per a algunes generacions –sobretot a França i a Bèlgica–, però de molt difícil amortització.
Álex pretenia compartir el seu entusiasme amb els seus coetanis, però el cert és que la cosa només era un capritx admirable, però comercialment suïcida: fora de l’àmbit franco-belga, ¿qui llegeix avui dia les aventures de Blake i Mortimer? ¿I les de Valerian?
