EDITORIAL

El difícil concepte d'integració

Els que inculquen l'odi ho tindrien més difícil si fóssim capaços de transformar el concepte "nosaltres"

1
Es llegeix en minuts
cmontanyes39727738 barcelona 18 08 2017 dia despu s del atentado en la rambla d170818193612

cmontanyes39727738 barcelona 18 08 2017 dia despu s del atentado en la rambla d170818193612 / FERRAN NADEU

Ni els pares, ni els veïns, ni els amics ni els educadors que havien tractat amb ells entenen el que els ha passat els últims mesos als autors dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Tots apunten a Abdelbaki Es Satty, fins al juny imam a Ripoll, com el desencadenant de la seva radicalització i el cervell de la cèl·lula que tenia el quarter general a Alcanar. Qualsevol jove, com qualsevol persona, és vulnerable d’entrar en l’espiral de la violència, sigui a través de qualsevol verí, ideològic, nacional o religiós. Els únics culpables són els autors dels fets delictius provats davant la justícia. I els que els hagin incitat a això són tan culpables com ells. El que la cultura democràtica no pot permetre en cap cas és que aquesta culpa es traslladi a cap col·lectiu, sigui basant-se en la seva nacionalitat o en la seva confessió religiosa. Les comunitats musulmanes i les marroquines estan donant prou mostres aquests dies que entre ells i els terroristes hi ha el mateix vincle que entre els catòlics i els alemanys amb el nazisme. Ni més ni menys, els avergonyeixen de la mateixa manera.

En aquest punt sorgeix l’etern debat sobre la integració dels immigrants. Cal dir que alguns dels terroristes ja no són ni immigrants sinó nascuts aquí. Més aviat, per tant, hauríem de parlar de la integració de les diverses tradicions culturals i religioses que conviuen en una mateixa comunitat política. Massa vegades es tracta tots els marroquins com a musulmans, atenent únicament a la seva identitat religiosa i deixant de banda moltes altres dimensions de la seva vida i moltes altres de les seves necessitats i dificultats. La integració no és només garantir els drets bàsics d’aquells que paguen impostos aquí havent nascut en un altre lloc. És també respectar fins a considerar tan propis com altres els seus costums, les seves expressions culturals, les seves llengües... Possiblement aquests joves no s’han fet terroristes perquè no estiguessin prou integrats. Però possiblement també aquells que els inculquen el seu odi ho tindrien més difícil si no parléssim d’integrar els individus en el grup sinó d’integrar les seves formes de vida en les que considerem «les nostres», sempre amb el comú denominador dels drets humans.