pantalles
zentauroepp37011609 teletodo television serie this is us vidas cruzadas u170814200122 /
En dies així és difícil escriure, ple de dolor per les víctimes, però als assassins mai els donarem la victòria de canviar les nostres vides. Així doncs, seguim.
El mes d’agost segueix sent la frontera que separa la temporada que finalitza de la nova que començarà al setembre. És per tant un bon moment per fer balanç del que ha funcionat i no en els últims 12 mesos. Poca comèdia, molt drama i escasses novetats.
Als EUA, els primers llocs tant en espectadors com en target comercial s’han mantingut intactes: The Walking Dead, The Big Bang Theory i NCSI. Només una estrena, l’excel·lent This is Us s’ha colat entre les cinc ficcions més vistes. A Regne Unit, en canvi, la principiant The Moorside, sobre la desaparició d’una nena, ha sigut el gran èxit, en la mateixa línia que en altres temporades ho van ser The Missing o Broadchurch. Altres productes que han triomfat són més veterans: Call The Midwife, en la seva sisena entrega, i els capítols nous de Sherlock. Tot de la BBC.
A Alemanya, continuant amb el que ja sembla una tradició, el més vist ha sigut la policíaca Tatort, que es desenvolupa en diferents llocs del país i també en altres d’adjacents amb els quals comparteixen llengua. Les novetats han sigut dos drames d’època basats en llibres, cosa molt habitual i exitosa a Alemanya. Charité, ambientat en un hospital de Berlín al segle XIX, i Katharina Luther, sobre la dona de Luter.
L’esdeveniment de l’any ha sigut Terror-Ihr Urteil, telefilm sobre el judici a un pilot que, després del segrest d’un avió per part d’un grup terrorista que volia estavellar-lo en un camp de futbol ple de gent, va decidir abatre’l desobeint ordres. El públic va votar en directe si el creia culpable o innocent i en funció d’això s’emetia un final o un altre.
A França, el país més protector de la seva indústria, les ficcions més vistes són sempre dels EUA: Anatomía de Grey i Mentes criminales. Entre els títols francesos han destacat La vengeance aux yeux clairs i Munch, sobre una advocada gens convencional que es dedica a casos impossibles.
A Holanda, els realities són els amos de les graelles, però els drames més veterans (Goede Tijden, Slechte Tijden o Doctor Tinus) han tingut bons resultats, igual que Flikken Maastricht, protagonitzada per una inspectora de policia, i sobretot Klem, d’un policia que descobreix que la millor amiga de la seva filla petita té com a pare un gran del crim organitzat.
A Itàlia, dues sèries rodades al sud del país han sigut el més seguit; una de veterana que després d’11 entregues va batre tots els seus rècords, El comisario Montalbano, i la nova Els bastards de Pizzofalcone, sobre un inspector romà al qual traslladen a Nàpols.
A Austràlia, també el reality és el gènere estrella, molt per sobre de la ficció, en la qual sobresurten thrillers com The Secret Daughter i Hyde & Seek.
Entre nosaltres, Velvet i La que se avecina són les ficcions més vistes. El més nou de l’any ve de Noruega: Skam mostra la vida d’un grup d’adolescents. El capítol s’emet els divendres, però l’acció transcorre al llarg de tota la setmana a través de xarxes socials i aplicacions.
