L'ATEMPTAT DE BARCELONA

Llegir Al-Baghdadi per guanyar la batalla

La resposta a la matança de la Rambla ha de ser ferma, policial, política i ciutadana alhora

3
Es llegeix en minuts
ilu-atentado-rambla-barcelona-alta-19-08-2017

ilu-atentado-rambla-barcelona-alta-19-08-2017

"No hi ha vida sense gihad, i no hi ha gihad sense hègira”, va escriure Abu Bakr al-Bagh­dadi al tercer número de 'Dabiq', la publicació del Daesh. Era l’agost del 2014, tres anys abans de l’atemptat que ha provocat mort i desolació a la Rambla de Barcelona. En aquests tres anys, han passat moltes coses. La més significativa és que la pretensió del Daesh de consolidar un califat islàmic se n’ha anat en orris. Mossul torna a ser iraquia­na. La mesquita des d’on Al-Bagh­dadi va fer una aparició ja no existeix i és possible que ell mateix hagi mort. La crida a l’hègira ha perdut el sentit i l’atractiu que va arribar a tenir sobre alguns musulmans.

Occident ha de restar arguments a la follia dels que busquen una hègira contemporània 

Comparar l’hègira suggerida per ell amb la que Mahoma va liderar fa catorze segles és una broma macabra. El profeta va deixar la Meca perquè els seus seguidors hi pa­tien persecucions ferotges i va marxar cap a Medina per crear una comunitat de creients que aixoplugués els musulmans. Això va ser l’hègira. Al-Bagh­dadi pretenia emular-lo, però li han fallat els dos supòsits que van permetre l’èxit de Mahoma. No hi ha persecució sistemàtica dels musulmans fora del califat (tot i l’augment de l’islamofòbia) i Síria o l’Iraq no han esdevingut el paradís terrenal on aquests puguin viure en pau.

Repte i fracàs

L'atemptat de Barcelona i els dels últims tres anys a Europa són el resultat d’aquest fracàs.

Uns 30.000 musulmans van respondre a la crida del Daesh viatjant a Síria i l’Iraq i incorporant-se a l’Estat Islàmic. D’aquests, uns 5.000 procedien d’Europa. ¿Són molts o pocs? Un de cada 4.000, si tenim en compte que a Europa hi viuen prop de 20 milions de musulmans. Per al ­Daesh ha estat un fracàs. Per a l’amenaça terrorista, el retorn dels que hagin sobreviscut constitueix un repte afegit. Al-Bagh­dadi tenia un pla B. Sabia que els musulmans no el seguirien com van fer-ho amb Mahoma. Va trobar la solució en els textos sagrats que donen resposta a tot.

Per evitar l’apostasia, va proposar que els que no poguessin emprendre el viatge atemptessin contra infidels al seu país de residència. D’aquesta manera oferia salvació als que no s’atrevien a marxar. De passada, crea­va les condicions per a un canvi d’estratègia. Per dir-ho en termes grams­cians, li permetia passar d’una ofensiva (fracassada) a una guerra de trinxeres, a l’espera de temps més favorables. Duent a terme atemptats de perfil organitzatiu baix però amb un impacte profund a les nostres societats. Amb la il·lusió de desencadenar una persecució de musulmans semblant a la que van patir els seguidors de Mahoma. Aquest és el propòsit de atemptats com el de Barcelona.

Conèixer l'enemic

Des de Sun Tzu sabem que la premissa de tota victòria és conèixer l’enemic. Comprendre no significa legitimar. Suposa adoptar una estratègia que combati la de l’adversari. Per això el debat sobre si ara és el moment d’insistir en la incorporació dels musulmans a la nostra societat, o si és el de l’acció policial, em sembla sobrer. No es tracta de respondre al terror amb flors i violes. Cal fer front al perill amb totes les eines necessàries però amb un objectiu: restar arguments a la follia d’una hègira contemporània. Oferint garan­ties als 20 milions de musulmans que viuen a Europa. És el que no volia Al-Bagh­dadi i serà la clau per guanyar la batalla contra el Daesh.

Notícies relacionades

És per això que la resposta a la matança de la Rambla ha de ser ferma, policial, política i ciutadana alhora. Ha d’estar arrelada en el territori, amb una acció municipal que complementi la de la Generalitat i l’Estat. Recordem, però, que no n’hi ha prou amb conèixer l’adversari. Sun Tzu insisteix en la importància de conèixer-nos a nos­altres mateixos. Per tal d’impregnar la lluita contra el terrorisme dels valors democràtics que constitueixen el principal obstacle als objectius del Daesh.

Una última observació. Atacs indiscriminats com el de la Rambla són els que provoquen més pànic entre la ciutadania, però no oblidem els 3.000 morts de les Torres Bessones. No oblidem Al-Qaida, i el perill d’accions destinades a provocar matances esfereïdores. No ens pensem que ens enfrontem només a un terrorisme de factura casolana per més que sigui aterridor. Mentre uns descerebrats lloguen camionetes o compren ganivets per matar civils, enginyers preparats a les millors universitats somien colpejar Occident des d’amagatalls del Iemen o del Waziristan. Amb armes químiques, radiològiques, biològiques, o nuclears. El mal ve de lluny i la batalla serà llarga. Només la guanyarem si llegim bé Al-Baghdadi i fem cas de Sun Tzu.