L'ATEMPTAT DE BARCELONA

La Rambla, un estat mental

La qualitat simbòlica del passeig ja només la conceben avui els que el van conèixer abans

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp39718084 ramblas170817184457

zentauroepp39718084 ramblas170817184457

L'il·luminat que va pujar la furgoneta a la Rambla per atropellar a tothom qui se li posés al davant no ho va fer pel simbolisme d'aquesta popular artèria, com ja han suggerit alguns benpensants, sinó perquè és un lloc que sempre és ple de gent i, per tant, es presta per a salvatjades amb morts. El pitjor és que per al barceloní mitjà la Rambla també és, des de fa bastants anys, un lloc ple de gent: la qualitat simbòlica de la Rambla ja no està a l'abast de tothom i només la conceben els que la van conèixer en els temps previs a la invasió turística que ha anat fent fora els locals del que havia sigut el seu bulevard favorit i del qual emmagatzemen cert coneixement i més d'una anècdota.

Si les coses segueixen com fins ara –tampoc situaràs una espècie de Checkpoint Charlie a Canaletes–, els nens barcelonins arribaran a adults sense haver posat els peus a la Rambla: ni als seus pares se'ls acudirà portar-los-hi ni a ells els passarà la idea pel cap quan siguin responsables dels seus actes. Passi-ho bé, doncs, al potencial simbòlic de la Rambla com a ànima, cor i entrecuix de Barcelona. De la mateixa manera que van morir els que havien coincidit amb 'la Monyos' i amb 'el Chérif', també la dinyarem els que recordàvem els temps d'Ocaña i Nazario fent el boig a la via pública. S'acabaran les històries i les anècdotes de la Rambla per falta de material. 

L'artèria ha format part de l'educació sentimental dels barcelonins

D'aquí un temps, per a la majoria dels barcelonins la Rambla només serà un llox ple de gent per on, en certa ocasió, un gihadista sonat es va dedicar a atropellar vianants amb la seva furgonetagihadista. S'haurà fet llavors realitat la profecia de Jaume Sisa quan cantava allò de "'Han tancat la Rambla, han fet fora tothom'". De fet, en un sentit literal, això és el que va passar l'altre dia. Metafòricament, la cosa ja havia començat a succeir poc després dels Jocs Olímpics del 92.

Territori prohibit

I és una pena, ja que, fins fa relativament poc, la Rambla formava part de l'educació sentimental dels barcelonins. Quan els teus pares consideraven que ja podies anar sol pel carrer, el primer que feies era travessar la frontera mental de la plaça de Catalunya i començar a caminar Rambla avall com si t'internessis en un territori prohibit. Sabies que allò estava ple d'excèntrics, de tocats del bolet, d'artistes i de gent de mal viure. T'havien dit –potser la teva àvia– que el que no veiessis a la Rambla no ho veuries enlloc més. I intuïes que com més baixessis, més xusma i més coses rares veuries, recopilant records amb els quals tornar a la teva tranquil·la llar burgès de l'Eixample amb certa sensació de transgressió. 

Opinió exprés

La nostra ciutat estimada

Jenn Díaz

Escriptora.

Reconeix-ho: vas passar gran part de la teva joventut a la Rambla i zones veïnes (Zeleste hi estava a tocar). A la Rambla intentaven vendre els seus tebeos els dibuixants d''El Rrollo Enmascarado'; i davant el Liceu, les hordes anarcoides inspirades per Oriol Tramvia escridassaven els porcs burgesos que escoltaven Verdi Wagner (o dormisquejaven amb la seva música, mai se sap). Les terrasses eren cares i gens atractives, però t'hi havies apalancat més d'una vegada, encara que després haguessis d'aguantar els brams de la María, aquella beguda desagradable a la qual Nazario, no sabies gaire per què, tenia tant d'apreci.

La nostàlgia i el futur

Notícies relacionades

La Rambla no servia únicament de decorat canalla, sinó que també permetia al jovenet literari respirar una espècie d'aire del futur, que potser fos el d'una altra ciutat en la qual t'instal·laries i series feliç. En això pensaves quan arribaves a l'estàtua de Colom i, uns metres més enllà, t'asseies als esglaons que anaven a donar al mar. Que fascinant que es veia el futur des d'aquells esglaons, ¿oi?

Mai vas poder preveure que la Rambla, la teva Rambla, es convertiria en el que ara és i que, probablement, és el que ha de ser en aquests temps, amb o sense gihadistes. No serveix de res la nostàlgia quan el futur ja no és el que era.