No, mai, mai més

Les principals capitals europees i occidentals han sigut víctimes del terrorisme que es proclama d’origen gihadista. Ahir li va tocar a Barcelona. L’atemptat va ser a la Rambla, un dels llocs emblemàtics de la ciutat, punt de visita obligada dels turistes i símbol de la seva personalitat cosmopolita i oberta. Hi van morir almenys 12 persones. Hi ha més de 80 ferits als hospitals de la ciutat. Podria haver sigut qualsevol, barcelonins o visitants. Aquesta violència és, a més de cruel i irracional, absolutament cega. Diu que actua per inspiració de la religió islàmica, però no distingeix entre fidels i infidels entre les seves víctimes. És simplement una bogeria, sense més ni més. No hi ha raons ni causes ni preceptes que puguin emparar l’assassinat de persones innocents mentre passegen per una populosa avinguda. La condemna és, doncs, com ha de ser: contundent, unànime, contundent. No, mai, mai més. Sense afegits de cap mena. Sense contemplacions. Sense delectar-se en el mal que provoca, però també sense amagar la violència que executa i les seves cruels conseqüències.

La ciutadania, com acostuma a passar davant aquesta mena de salvatjades, des del primer moment es va bolcar en l’atenció a les víctimes. Uns ferits en van ajudar uns altres, els comerços de la Rambla van acollir els afectats, el transport públic va ser gratuït, els hotels van obrir les portes als que no podien accedir al seu allotjament, milers de persones van donar sang... Els serveis d’emergència i els cossos de seguretat, liderats en aquest cas pels Mossos, van actuar coordinadament en l’atenció a les víctimes, als seus familiars i en la ràpida recuperació de la normalitat.

Les institucions han estat a l'altura de les circumstàncies, i ho han de mantenir els pròxims dies, que no seran fàcils

Les investigacions van començar immediatament després de cometre’s l’atemptat amb la confusió pròpia d’aquests primers moments, del tot comprensible malgrat la urgència de la informació digital en temps real. No hi ha dubte que es tracta d’un atemptat, i en el moment del tancament d’aquesta edició s’havien detingut dues persones. L’Estat Islàmic va reivindicar les morts. Tots els indicis donen credibilitat a aquesta reivindicació. De fet, s’estava en estat d’alerta des de feia mesos, s’havien activat tots els protocols de seguretat en els espais emblemàtics de la ciutat, s’havien practicat múltiples detencions, seguit infinitat de pistes, analitzat informació d’altres països, com l’avís que va arribar de la CIA als Mossos. Explicar tot el que s’ha fet i tot el que ha passat no implica cap retret, simplement serveix perquè la població constati que no existeix el risc zero. És la barbàrie dels terroristes la que ha provocat aquestes morts, no la impotència de les forces policials ni dels dispositius de seguretat. 

La ciutadania, com acostuma a passar davant aquesta mena de salvatjades, des del primer moment es va bolcar en l’atenció a les víctimes. Uns ferits en van ajudar uns altres, els comerços de la Rambla van acollir els afectats, el transport públic va ser gratuït, els hotels van obrir les portes als que no podien accedir al seu allotjament, milers de persones van donar sang... Els serveis d’emergència i els cossos de seguretat, liderats en aquest cas pels Mossos, van actuar coordinadament en l’atenció a les víctimes, als seus familiars i en la ràpida recuperació de la normalitat.

Les institucions per un dia van aparcar la tensió que viuen en els últims mesos i van donar una resposta unànime, des de la Prefectura de l’Estat fins a l’Ajuntament de Barcelona, passant pels governs espanyol i català, tots van estar a l’altura de les circumstàncies. I ho han de mantenir en els pròxims dies, que no seran fàcils. El dol dels morts, l’atenció a les víctimes i als seus familiars, la investigació fins a portar davant la justícia tots els que han intervingut en l’atemptat, la recuperació de la normalitat en la vida ciutadana... Aquestes han de ser les prioritats, sense buscar quin rèdit polític es pot treure d’aquesta terrible tragèdia. La ciutadania sortirà aquest divendres al carrer per expressar el rebuig a aquest atemptat, per homenatjar les víctimes, per dir als terroristes que no han aconseguit el seu propòsit d’atemorir-la i per recordar a les institucions que és el moment de treballar pensant a estar a l’altura de les circumstàncies. Una onada de solidaritat internacional es va desencadenar ahir amb Barcelona, i la ciutat agraeix aquests gestos, que ajuden a superar aquests moments d’horror, angoixa i impotència. Les seqüeles duraran. S’haurà de treballar molt per superar-les, però el missatge sempre és i serà el mateix: no hi ha resignació, mai ho acceptarem, mai ho entendrem.