Anar al contingut

UN OBJECTIU COMÚ DAVANT LA UE

ilu-ema-medicamentos-alta-17-08-2017

Per què els metges volem l'EMA

Jaume Padrós

La instal·lació de l'agència a Barcelona seria una gran oportunitat per a l'intercanvi de coneixement

¿Què té l’Agència Europea del Medicament que suscita tant d’interès, fins al punt que 22 ciutats es disputen ser la seu d’aquest organisme? Més enllà dels criteris que influiran en la decisió que el Consell Europeu haurà de prendre a la tardor, ¿per què els metges volem i ens convé que Barcelona guanyi ara una aposta que, malauradament, va perdre fa 25 anys en favor de Londres?

L’EMA és una agència tècnica d’altíssim nivell. Compta amb 900 empleats, la majoria dels quals són personal altament qualificat, i té la capacitat de generar entre 4.000 i 5.000 llocs de treball indirectes. Avalua els medicaments, n’autoritza la comercialització en l’àmbit de la Unió Europea i coordina les diferents agències estatals. Milers d’experts la visiten cada any. Té, per tant, una important repercussió econòmica i social per a la ciutat que l’acull i, sobretot, suposa un interessantíssim pol d’atracció de talent.

Els assajos clínics que ja realitzem aquí podrien beneficiar-se dels millors assessors

Intercanvi de coneixement

Per a la comunitat mèdica i científica de Barcelona i de la seva àrea d’influència, l'arribada de l'EMA a la capital catalana no comportaria canvis substancials en el seu dia a dia. El trasllat de l’agència tampoc implicaria la contractació de professionals de la salut locals, excepte casos puntuals. L’EMA ja té el seu personal, el qual s’instal·larà a la ciutat que sigui escollida com la millor candidata (per cert, els empleats es decanten, majoritàriament, per Barcelona). Però és indubtable que tenir l’EMA tan a prop seria una gran oportunitat per als professionals de la salut si sabem aprofitar-la, ja que suposaria una oportunitat magnífica per afavorir dinàmiques d’intercanvi de coneixement.
 

Els metges catalans s’han distingit, històricament, per la seva vocació de recerca i innovació i per la voluntat d’assolir nous coneixements. Van ser desenes de metges d’hospitals de Catalunya els que, amb més esforç que recursos, van anar forjant l’embrió del que més endavant han estat centres de recerca en biomedicina de reconegut prestigi internacional. Gràcies al seu contacte diari amb els pacients, coneixien quines eren les necessitats i, per tant, les prioritats a l’hora de fer recerca clínica.

Investigació i assistència

Així van néixer centres com el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); l’Idibaps, vinculat a l’Hospital Clínic; l’Idibell, a Bellvitge; el Germans Trias i Pujol Institut de Recerca; l’IMIM, del Parc Salut Mar, o l’Institut de Recerca de Sant Pau, sense oblidar l’esforç que altres centres, més allunyats de l’àrea metropolitana o dedicats a la investigació en atenció primària, com l’Institut Jordi Gol, també duen a terme. Tots ells continuen avui nodrint-se, principalment, de professionals clínics que compaginen la recerca amb l’assistència, però que, cada cop més, treballen de bracet amb investigadors d’altres disciplines i amb centres d’investigació bàsica.

Aquesta col·laboració ha suposat un veritable salt qualitatiu en la recerca biomèdica i biotecnològica que es fa a Barcelona i gràcies al qual la regió s’ha convertit en el principal clúster del sud d’Europa en aquest àmbit. Tot un exemple de com la proximitat física ha fet possible la creació de sinergies molt valuoses per a la generació de coneixement.

Barcelona s’ha convertit, a més, en un dels pols europeus líders en la realització d’assajos clínics de teràpies avançades. Ara mateix, hi ha un miler d’assajos en curs i, tot i que la majoria estan impulsats per la indústria farmacèutica, cal destacar que a l’entorn del 20% són iniciatives de metges i professionals de la salut. Tots aquests assajos i, en conseqüència, també els pacients, podrien beneficiar-se dels millors assessors i experts si l’EMA estigués a la mateixa ciutat.
 

Prestigi i influència per a la ciutat

Barcelona reuneix tots els requisits per albergar l’EMA. La seva vinguda serà beneficiosa per al seu entorn. Reforçarà la capitalitat, el prestigi i la influència amb què ja compta en l’àmbit mèdic i científic. Afirmo, inclús, que, més enllà de l’incert escenari polític, en qualsevol supòsit, el nomenament de Barcelona com a seu de l’EMA esdevindria de gran transcendència per al sud d’Europa, tan sovint allunyat de les decisions estratègiques de la Unió Europea.

Ha començat el compte enrere. Vint-i-cinc anys després de Barcelona-92, l’esperit olímpic torna a planar excepcionalment i s’escau una gran oportunitat de col·laboració franca i lleial entre les administracions implicades. Amb aquesta esperança, el Col·legi de Metges de Barcelona es mantindrà activament compromès. 

0 Comentaris
cargando