Narcopisos del Raval: un calvari veïnal

Noves dades conegudes els últims dies corroboren la gravetat de la situació generada al Raval per la proliferació dels narcopisos, les vivendes ocupades il·legalment per traficants de droga. L’ocupació d’immobles no s’ha aturat, i en alguns casos només la immediata alerta veïnal a la Guàrdia Urbana ha permès un desallotjament exprés. Però el problema és tan agut que hi ha comunitats de veïns que estan demanant a propietaris de pisos que no hi viuen que vagin a comprovar in situ si han sigut víctimes d’una ocupació. I n’hi ha que han deixat el seu pis perquè no han pogut suportar la pila de problemes que genera la presència habitual de toxicòmans amb síndrome d’abstinència i els narcotraficants que els venen l’heroïna. Una situació infernal impròpia d’una ciutat com Barcelona i que és un autèntic desastre per a la convivència. El Raval viu un malson que, si no s’atura amb rapidesa i contundència, pot degenerar en situacions  de conflicte obert. Que la solució no és fàcil ho demostra, per exemple, que l’ajuntament mateix ha sigut víctima de l’ocupació de pisos de titularitat municipal. Però els veïns estan carregats de raó quan reclamen mesures efectives que garanteixin el seu elemental dret a la seguretat. Sembla evident que els Mossos i els jutges tenen marge per actuar: el respecte de les cauteles que estableixen les lleis per als desallotjaments no pot tenir com a preu ignorar el calvari pel qual passen els veïns.