L'èxit del Prat 'low cost'

L’aeroport del Prat ha superat els cinc milions de passatgers durant el mes de juliol i pràcticament ha atrapat el de Barajas, que es continua mantenint al capdavant dels aeròdroms espanyols. Tot apunta que a l’agost es produirà aquest avançament, com ja ha passat altres estius. Aquest és clarament un èxit de la gestió del Prat des de la inauguració de la nova terminal T1. Els responsables d’Aena han sabut generar una oferta singular en un mercat hipercompetitiu. Les coses haurien pogut ser d’una altra manera si Espanya hagués assimilat el seu model aeroportuari als majoritaris a Europa, basats en la descentralització i la competència entre aeroports. Un model centralitzat obliga justament a l’especialització. De manera que si el gran hub espanyol s’ha situat a Barajas per les seves connexions amb Amèrica i amb l’Àsia, a Barcelona se li ha reservat el mercat de les aerolínies low cost, lligat al turisme intensiu i amb connexions diàries amb la majoria de capitals europees. Aquesta oportunitat s’ha aprofitat amb bona nota i fins i tot ara s’intenta estendre al nou mercat de low cost transoceànic amb les apostes de Norwegian i Level, que se sumen a les locals de Vueling, Ryanair i Easyjet.

No es pot retreure res, doncs, ni a Aena ni tampoc als responsables de l’aeroport de Barcelona, que ha trobat el seu lloc en el mercat d’acord amb la legislació aprovada per la majoria del Congrés dels Diputats i impulsada pel Govern del PP, que va optar per la privatització d’Aena abans que per la segregació dels aeroports. És una opció que, lògicament, té conseqüències. Consagra Madrid com la principal capital econòmica espanyola i Barcelona com la principal destinació turística. La massificació de la ciutat i el tipus de visitants que rep estan associats al tipus de connexions que té l’aeroport i es troba a la base de la multiplicació de negocis associats a aquesta activitat i liderats per empresaris locals. Els èxits i els fracassos d’aquest model no són cap fatalitat sinó que són el resultat d’un conjunt de decisions, des d’organitzar uns Jocs Olímpics fins a optar per un determinat mercat aeri. I en aquest mercat –convé no oblidar-ho– es competeix fonamentalment gràcies als baixos costos, com s’ha pogut veure a la perfecció en la crisi dels vigilants de l’aeroport del Prat.