DUES MIRADES

Dylan i Holly

En la mirada del Nobel de literatura encara persisteix aquell cordó umbilical que traça la història del rock and roll

1
Es llegeix en minuts

Una mica més i a Bob Dylan no li donen el Nobel (els diners del Nobel) per culpa del discurs que s’entestava a no escriure. Va arribar uns minuts abans del tancament de les comportes, just quan el comitè suec ja pensava en què invertir els diners del premi, els vuit milions de corones sueques, que el cantant semblava refusar

Ja va ser una mica estrany que no es presentés a la cerimònia i que fins i tot digués que no ho havia sabut perquè tenia un concert, però molts pensem que una cosa és fer-se l’interessant i una altra cosa és no cobrar –si te’l donen– el xec de l’Acadèmia.

Opinió exprés

El poeta indolent

Emma Riverola

Escriptora

Notícies relacionades

Però va arribar el discurs i va ser un text preciós en què Dylan deixava clar que ell es dedicava a cantar i que no entenia per què li donaven el Nobel de literatura, encara que al final va citar Homer («canta en mi, oh musa, i a través meu explica la història») per aliar-se amb els grans sense deixar de pensar que «les cançons són diferents de la literatura, estan destinades a ser cantades, no llegides».

Història del rock and roll

En l’inici del seu discurs va parlar de Buddy Holly, a qui va veure actuar una sola vegada, dies abans de l’accident aeri en què  va morir. Va dir que, de sobte, el va mirar als ulls, enmig de la multitud, i va semblar que li passava el testimoni. Poques vegades s’ha escrit, en uns Nobel, un episodi tan emocionant. En la mirada de Dylan encara persisteix aquell cordó umbilical que traça la història del rock and roll.