¿Ningú s'olía lo del Raval?

Jean-Baptiste Grenouille, el protagonista d’'El perfum', de Patrick Süskind, no desprenia una olor pròpia, cosa que impedia que molta gent s’adonés de la seva presència. Una sensació similar deuen tenir aquests mesos els veïns del Raval, farts que narcotraficants ocupin pisos buits del barri (uns 60) per vendre-hi heroïna. Farts també que les agulles que veien als anys 80 i 90, en plena efervescència de l’epidèmia de la sida, tornin als carrers, parcs i jardins.

Els veïns del Raval fa mesos que es manifesten cada dos per tres exigint una solució al problema. Però els deu passar com a Grenouille. No deuen tenir una olor pròpia perquè ningú els fa cas.

La cadena dels fets és tan aterridora com coneguda als centres històrics de nombroses ciutats, no solament europees. En una incipient resurrecció de la bombolla immobiliària, inversors de tota mena s’apropien d’immobles sencers d’un barri cèntric i amb un alt interès turístic. El nou propietari apuja el preu dels lloguers i qui no pot pagar-lo es veu obligat a anar-se’n. Molts pisos queden buits, i en l’interval fins que comença la reforma de l’edifici, els ocupen gent en risc d’exclusió social o malfactors i/o traficants. Fastiguejats, molts veïns fugen del barri cobejat.

Convivència en perill

No tots els afectats han tingut la sort de tenir com a veïns gent com el Gardel i la Valentina, aquests herois de barri que van resistir l’assetjament immoral d’uns indesitjables i van permetre la recuperació social d’un immoble d’un barri popular de Barcelona.

Desgraciadament, molt pocs tindran aquesta fortuna. Davant la inacció de les administracions, la justícia i les forces de seguretat, els veïns del Raval estan al límit. Un greu problema de convivència, la tornada de l’heroïna als carrers del barri, amenaça la seva seguretat i la cohesió social del veïnat.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Protesten, surten al carrer, organitzen cassolades, pateixen per la seva integritat i reben una resposta escassa, en comptagotes i clarament insuficient.

Al Raval li deu passar com a Grenouille. Ningú l’ensuma.