La consumació d'un camí fallit

El curs polític es reprèn avui a Catalunya en plena canícula d’agost. I ho fa amb dues maniobres de distracció que són indicadors precisos del que viurem fins a l’1 d’octubre, la data del referèndum que pretén convocar el Govern de la Generalitat i la majoria parlamentària que li dona suport. La mesa de la cambra autonòmica es reuneix avui sense que la llei que pretesament ha d’emparar aquesta convocatòria figuri a l’ordre del dia. Aquesta estranya convocatòria entra dins les maniobres d’ocultació que s’estan seguint en aquesta fase del procés per intentar endarrerir el que és inevitable: el xoc amb la legalitat vigent a Catalunya, des del mateix Estatut fins a la Constitució aprovada per tots els espanyols, inclosos la majoria dels catalans. Serà abans o després, avui o la setmana que ve, però inexorablement els actes legislatius, administratius o potestatius que es realitzin des de les institucions catalanes per promoure la celebració d’aquest referèndum desbordaran les lleis actuals. Això ho saben els que les promouen tan bé com els que tenen l’obligació de fer-les complir. No són possibles doncs argúcies ni sorpreses. La majoria del Parlament ha decidit no fer marxa enrere i sap quines són les conseqüències.

Davant d’aquest disbarat, tot apunta que el Govern de Rajoy i una àmplia majoria del Congrés dels Diputats que li dona suport en aquesta qüestió mantindrà la proporcionalitat en la resposta. Des d’ahir sabem que no es preveu aplicar el famós article 155 de la Constitució que permet la suspensió de l’autonomia. Se seguirà en el camí de la resposta judicial, des del Tribunal Constitucional en primera instància i des dels tribunals ordinaris. La pretensió és no retroalimentar el mateix independentisme i en aquest sentit s’opta per un referèndum fallit abans que per un referèndum desarborat per la força. Aquest és el punt de consens entre PP, PSOE i Ciutadans i sembla que Rajoy no es mourà d’aquesta zona d’ampli acord. I en la línia de la seva estratègia dels últims anys tampoc prendrà iniciatives polítiques abans de l’1-O. Ho fia tot al fet que l’independentisme català arribi a un carreró sense sortida. Té els seus riscos però també és veritat que a aquesta altura del partit tampoc sembla que es pugui fer res més.