De fireta

Davant d’aquesta fotografia poden adoptar-se dues postures diferents. La primera consisteix a apreciar el seny del polític que renuncia als fastos i a les primeres classes per volar en turista. Per volar on només hi ha classe turista, un d’aquests avions incòmodes, estrets i barats que no distingeixen entre un president i un barber. La segona posa l’accent en la ridiculesa de la situació. Un Govern com Déu mana no s’emboteix en seients llardosos i amuntegats sinó que llisca en aeronaus de l’Exèrcit, custodiades per caces. És el que té dependre del FLA o administrar-lo, o disfrutar de concerts econòmics on el FLA té nom de companyia aèria i no de sostenidor econòmic.

En el primer cas, el contribuent admira el polític que no malgasta. En el segon es riu de la petitesa d’un Govern que vol expandir-se i acaba viatjant en 'low cost'. El fet que Junqueras tingui una humanitat difícilment assimilable a les butaques de fireta fa augmentar la sensació de ridícul, però també existeix la possibilitat d’estar a favor del feble, és a dir, del que no té caces que protegeixin la seguretat de l’aeronau militar. Tot pot ser observat des de molt diferents prismes, i aquest és un exemple de manual. Construir un Estat malgrat les restriccions o anar-se’n d’excursió amb l’autobús de l’escola. Triïn vostès mateixos.