Editorial

El testimoni del drama dels refugiats

Reporters i oenagés mantenen visibles davant els ciutadans occidentals els desastres de l'èxode massiu

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39486104 african migrants try to reach a spanish ngo proactiva open a170731195432

zentauroepp39486104 african migrants try to reach a spanish ngo proactiva open a170731195432 / Santi Palacios

‘Si no ho expliquem, no existeix’. Aquest lema de Reporters sense Fronteres sintetitza a la perfecció tot el que està passant al Mediterrani des del 2015 amb el drama dels refugiats que intenten arribar fins a les nostres costes fugint d’uns conflictes en què la seva vida corre enormes riscos. Tants i tan grans que estan disposats a patir els que unes màfies despietades els llancen al seu camí cap a un futur millor sabent que hi poden perdre la vida, com ja ha passat amb els més de 2.000 migrants que han mort ofegats aquest any. És gràcies a les imatges de molts reporters gràfics que la societat té coneixement de tot el que està passant. Ells donen visibilitat a un drama d’unes dimensions desconegudes per al qual tant els governs com les societats o no estan preparats o prefereixen aplicar la política de l’estruç.

En aquesta ímproba tasca de mostrar al món el que està passant, els reporters complementen la tasca de tantes oenagés dedicades al rescat dels refugiats, com és el cas de Proactiva Open Arms, l’organització de Badalona que, a més a més de salvar vides, també lluita per fer-les arribar al públic. Que la seva tasca, igual que la dels reporters i els socorristes, és imprescindible queda de manifest quan, per exemple, a Itàlia l’extrema dreta vol fer callar les seves veus i a Líbia les autoritats impedeixen a les oenagés aproximar-se a 200 quilòmetres de la costa, on han tingut lloc nombrosos naufragis.

La dramàtica imatge del nen sirià Aylan mort el setembre del 2015 en una platja va servir per remoure consciències i fer arribar a les societats europees la tragèdia viscuda per milers i milers de persones. No obstant, des d’aleshores diversos centenars d’Aylans han mort en les mateixes circumstàncies. A la nostra societat tan mediàtica, que consumeix informació i ho fa en grans quantitats i de manera instantània, hi ha el perill que tot el que ens mostren els reporters acabi sent normalitzat i sigui assumit com una cosa regular, quan, tot al contrari, estem davant un fenomen extraordinari la solució del qual requereix una implicació de tots, governants i governats. I si els primers no responen, com és el cas, que siguin els segons els que es converteixin en instruments de pressió.