Els narcopisos amenacen el Raval

Cal actuar amb fermesa contra un fenomen que alarma els veïns i pot degradar el barri

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39465470 sociedad   operaci n contra la venta de droga en el raval   170727113401

zentauroepp39465470 sociedad operaci n contra la venta de droga en el raval 170727113401

Els carrers del Raval barceloní estan recuperant una imatge inquietant, que ens transporta als anys 80: la d’heroïnòmans amb síndrome d’abstinència a la recerca de droga. Els experts no han detectat un augment del nombre de consumidors d’aquest opiaci d’efectes demolidors, sinó que atribueixen el fenomen a l’expansió, al districte de Ciutat Vella, dels narcopisos, vivendes ocupades –il·legalment, per descomptat– per traficants de drogues per tenir més fàcil el seu sinistre negoci: ofereixen al toxicòman un pack que inclou l’heroïna (sovint molt adulterada) i un lloc tancat on injectar-se-la immediatament.

El desassossec dels que viuen al Raval ha anat augmentant en paral·lel a l’ocupació de pisos per part de traficants. Les xifres no són anecdòtiques, perquè des de finals del 2016 la Guàrdia Urbana ha comptabilitzat unes 60 vivendes que es fan servir com a narcosala clandestina. Els veïns pateixen no només les greus molèsties que implica la persistent presència de toxicòmans amb mono, sinó també inseguretat per les baralles entre clans de traficants. Un quadro que es completa amb el poc interès dels propietaris dels pisos ocupats pels narcotraficants –en bastants casos, fons d’inversió que es mouen per objectius no immediats– a denunciar la situació.

El sistema altament garantista de la legislació espanyola tampoc ajuda a expulsar els narcotraficants dels pisos, perquè els jutges volen proves concloents del delicte abans d’ordenar un desallotjament, però els cossos policials no disposen de prou efectius per reunir amb celeritat aquestes proves. D’aquesta situació de respecte escrupolós dels procediments se n’aprofiten, per a desesperació dels veïns, els delinqüents. La sortida del laberint no sembla fàcil, però els poders públics no poden deixar de guiar-se pel sentit comú: hi ha unes víctimes que cal atendre i protegir, que són els veïns i els toxicòmans, i uns victimaris que cal perseguir, els narcotraficants. És necessari actuar amb determinació perquè al Raval, que ja pateix el flagell de la gentrificació, no arrelin els narcopisos. Va costar molts diners i esforços, els anys 80 i 90 del segle passat, dignificar el barri i ara no es pot romandre indiferent davant d’una situació que el pot tornar a enfonsar en la degradació.