Anar al contingut

Un estiu com els d'abans

Multitud d'indicadors anuncien el final de la crisi, tot i que persisteixen els alts nivells d'atur i desigualtat

zentauroepp39643725 salou tarragones 11 08 2017 economia chiringuito restau170811192531

JOAN REVILLAS

La majoria d’empreses i activitats vinculades al turisme fan un balanç més que positiu de l’actual temporada. S’ha convertit gairebé en un afegitó dir que l’ocupació o les vendes estan en nivells anteriors a la crisi. I aquestes bones perspectives es deuen tant a l’arribada de turistes estrangers com a la recuperació del turisme interior. Aquesta dada és altament significativa per mesurar la fortalesa de la recuperació espanyola, que és més que evident en el nivell macroeconòmic, però que amb tendències com aquesta sembla que es trasllada definitivament al consum i al benestar dels ciutadans, si més no dels que treballen i tenen un sou digne. Una tendència que es podria accentuar si les empreses es decidissin a traslladar als salaris els beneficis en els casos en què en tenen.

Aquesta dada indubtablement positiva no ha de servir per a l’eufòria ni per a la política partidista. Sortim de la crisi sense cap model de creixement econòmic alternatiu al que ens va portar a aquesta. La recuperació arriba del turisme i de la construcció, gairebé únicament i exclusivament. I en el primer cas, la competitivitat d’Espanya es basa en la contenció dels salaris. En un món en què la digitalització se suma a la globalització, tenim un risc més que evident no només de tornar a recaure sinó que la recuperació no arribi a tots els treballadors, que el talent continuï sent expulsat després d’un enorme esforç individual i col·lectiu de formació i que el treball no garanteixi la sortida de la pobresa. Sortir d’aquest cercle viciós no serà mai el projecte d’un partit ni d’un govern, sinó que ha de ser un projecte de país. Després de deu anys de crisi, continuem sense cap interlocució assenyada entre els agents socials, sense cap política blindada d’innovació, investigació i desenvolupament i sense el tants cops reclamat canvi de model productiu. Si l’urgent era en un primer moment assegurar la solvència d’Espanya i recuperar l’ocupació a qualsevol preu, ara és el moment de l’important, de passar de les retallades a les reformes. Aquest projecte només serà possible si a la UE també canvien les prioritats. La cimera de finals d’aquest mes entre Merkel, Macron, Gentiloni i Rajoy ha de ser el punt de partida d’un nou cicle que ha d’arrencar després de les eleccions alemanyes de la tardor. Centenars de milers de persones no poden esperar més. 

0 Comentaris
cargando