El Prat i el procés

Mentides de baixa volada

Interpretar tota la realitat a través d'un prisma únic i reduccionista escamoteja la força d'altres lluites

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39640144 barcelona 11 08  2017   menos aglomeraciones en el primer d 170811111955

zentauroepp39640144 barcelona 11 08 2017 menos aglomeraciones en el primer d 170811111955 / CARLOS MONTA S

Eulen va presentar l’oferta econòmica més avantatjosa per a Aena i va guanyar el concurs de la seguretat de l’aeroport del Prat. Felicitats als directius que van obtenir la licitació. Mala sort per als treballadors, que van passar a patir unes condicions més precàries i sous menors per als nous contractats. 900 euros al mes i la responsabilitat de protegir la seguretat dels passatgers, també de l’amenaça terrorista. Eulen gestiona la seguretat de més de dues dotzenes d’aeroports. Entre ells, els de Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu d’Urgell, que depenen de la Generalitat de Catalunya. De fet, l’exdirector del primer va denunciar el gener passat pagaments irregulars d’Aeroports de Catalunya a Eulen.

Guanyar concursos a base d’asfixiar els treballadors no és una pràctica exclusiva d’Eulen. Tampoc és un fenomen acotat a l’àmbit públic. Entre les moltes herències de la crisi queda l’abús dels forts (diguem-ne grans empreses) cap als febles (diguem-ne treballadors, diguem-ne petites i mitjanes empreses). Així, mentre uns han recuperat o augmentat els beneficis dels bons temps, d’altres segueixen amb els seus sous minvats i instal·lats en la precarietat.

Notícies relacionades

Podem discutir l’oportunisme d’una vaga que ha perjudicat milers de persones, però no la justícia de la reclamació. La voracitat de certes pràctiques empresarials augmenta al mateix temps que la ferida de la desigualtat es fa més profunda.

Que els cuiners del procés hagin jugat a les conspiracions amb el conflicte, que hagin escopit culpes als seus enemics habituals, inclosa Ada Colau (a qui Ramon Tremosa, eurodiputat del PDECat, va situar en un consell d’administració del Prat que no existeix), és un exemple més del seu intent constant de segrestar qualsevol debat i modelar-lo a conveniència. Interpretar tota la realitat a través d’un prisma únic i reduccionista escamoteja la força d’altres lluites. Els drets dels treballadors, de tots els treballadors, no es defensen onejant banderes. I menys ensordint les seves veus.