La Barceloneta, baròmetre sobre el turisme

La Barceloneta va ser el primer barri que va alertar sobre els excessos del turisme a la capital catalana, ja fa tres anys. L’estiu del 2014 va marcar un punt d’inflexió en la percepció del fenomen turístic. Si fins aquell moment el consens sobre els efectes positius de l’arribada massiva de visitants a la ciutat de Barcelona era molt generalitzat, els primers símptomes de malestar al barri marítim van anunciar el que ha vingut després: la creixent sensació que el turisme, malgrat els innegables i irrenunciables beneficis que suposa genèricament per a l’economia de la ciutat, causa inconvenients que no poden ser ignorats ni menysvalorats, sota pena que la gallina dels ous d’or acabi morint d’èxit. No és turismofòbia pensar i exigir que els barcelonins no han de veure minvada greument la seva qualitat de vida per les servituds de l’afluència de visitants a la ciutat. És raonable l’assumpció de determinades molèsties, però ningú –llevat dels que obtenen sucosos beneficis econòmics del turisme, de vegades de manera irregular– pot esperar que els barcelonins acceptin inerts la degradació del que és el seu entorn habitual. Aquest és el missatge que van transmetre ahir els veïns de la Barceloneta, farts de ser els figurants del que s’assembla molt a un parc temàtic freqüentat per turistes amb baixíssims índexs de civilitat. El seu lament queda resumit en aquesta frase demolidora: «Ens han pres el port, ens han pres la platja i ara es volen quedar les nostres cases».