Anar al contingut

IDEES

jgarcia18744075 barcelona 27 03 2012 un visitante pasea por la exposicion m170812173335

Sobre rodes

Albert Espinosa

Dilluns vaig poder sortir amb una cadira amb motor. Ara estic a l'altura de culs i gossos

Article 549. Aquesta setmana us seguiré parlant del meu procés de recuperació de la fractura del cap del fèmur. Encara falten setmanes perquè pugui caminar, però dilluns ja vaig poder sortir al carrer amb una cadira de rodes amb motor.

La veritat és que no anava sobre rodes des de l’època que vaig explicar a la sèrie Polseres vermelles i ha sigut com redescobrir l’admiració cap a tota persona que ha d’utilitzar una cadira de rodes per al seu dia a dia. Sempre les he admirat perquè penso que cada jornada han de superar barreres arquitectòniques, mirades tristes de gent sense cervell i prejudicis estranys d’individus absurds. 

I no puc deixar de parlar d’una noia que fa més de 30 anys que està en una cadires de rodes amb qui vaig ensopegar i que em va explicar una cosa que em va entusiasmar, em va dir… Bé, val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. Nobody speak, escrit i dirigit per Brian Knappenberger (Netflix). Un interessant documental sobre els poderosos, les mentides i la premsa. ¿Què és veritat o, més ben dit, què desitgen que creguem que és veritat?

Segon lloc. La correspondencia, dirigida i escrita per Giuseppe Tornatore (Blu-Ray). Una perfecta radiografia sobre l’amor etern i les seves conseqüències. Em quedo sobretot amb el descobriment de l’isola di San Giulio.

Primera posició. El crit de l’òliba, de Patricia Highsmith (La Magrana). Cada estiu elegeixo un llibre de la millor de totes i aquest en particular m’està semblant esplèndid. La dama mai falla.

I el que em va dir aquella noia és que per a ella tot era superable: les mirades, les barreres i els prejudicis. Amb el que no podia era amb la quantitat de culs que veia quan estava entre una multitud. Textualment em va dir: «¡Tot són culs, i si fossin macos, encara, però a l’altura de la cadira t’ensopegues amb tant de cul estrany!». 

¡Vaig riure tant! Certament, des de fa una setmana estic a l’altura dels culs i els gossos. No m’estranya que els gossos es passin la vida ensumant culs. ¡Bon diumenge! 

0 Comentaris