Anar al contingut

IDEES

zentauroepp39640975 caja inutil useless box170811122424

De capses inútils

Jordi Puntí

Un dels moments més irritants que avui podem veure a la tele és l’anunci que patrocina el temps al canal 3/24. Tot és insuportable: la musiqueta, la veu que ens tracta de criatures i diu: «¿Qui us ofereix el teeeemps?», i sobretot aquella màquina que hi apareix. Impossible d’oblidar, si l’heu vist: un dit prem un interruptor que obre una porteta, d’on surt un dit mecànic que prem l’interruptor per tornar-la a tancar, i així tota l’estona, en un bucle infinit.
    

El problema de l’anunci és el ritme frenètic de la màquina –obrir, tancar, obrir, tancar–, que impedeix apreciar la poètica de l’enginy. Resulta que aquesta mena de màquines, també conegudes com a capses inútils, van néixer com a escultures futuristes per qüestionar-se el domini creixent del món mecanitzat. Als anys 30, l’artista italià Bruno Munari en va dissenyar uns quants models que no servien per a res, però eren curioses. En la mateixa línia, el 1952 el científic Marvin Minsky, un pioner en intel·ligència artificial, va crear la màquina Deixa’m estar sol –que és la que surt al 3/24–.
    

La prova que aquestes màquines poden ser misterioses és el tercer capítol de la nova temporada de Fargo (Movistar Plus). Ara mateix Fargo és probablement la sèrie més brillant, i el seu creador Noah Hawley escriu amb una llibertat única. Aquest tercer capítol funciona gairebé com una història tancada: Gloria, la detectiu protagonista, viatja a Los Angeles per seguir la pista del seu padrastre, assassinat fa poc. Sabem així que de jove era un escriptor de ciència-ficció, amb una novel·la d’èxit, que va provar sort a Hollywood (i va fracassar). Després va deixar-ho tot, va canviar de nom i, és un dir, va refer la seva vida. Gloria s’instal·la en un motel i, mentre llegeix la novel·la, protagonitzada per un robot que es diu Minsky (picada d’ullet), va investigant la joventut del seu padrastre. La primera nit, a l’habitació del motel, troba una capsa inútil que algú s’ha oblidat. Prem el botó, s’obre la porteta i surt un dit mecànic que prem de nou el botó per tancar-la. Tot és lent, estrany, i entenem que en aquell món el passat es resisteix a obrir-se. Res a veure amb aquell horror del 3/24. 

0 Comentaris